• Obre a Colòmbia la primera botiga de productes elaborats amb fulles d'aquesta planta mil.lenària
• Amb ella, els indígenes fan vi, galetes, te, refrescos, locions i cremes

Encara que els clients entren amb certa timidesa a Coca Indígena, una botiga d'un elegant centre comercial del nord-oest de Bogotà, sempre acaben comprant alguna cosa. Les seves vitrines exhibeixen gairebé una dotzena de productes elaborats amb fulla de coca, entre els quals, te i mate, per aprimar, baixar els triglicèrids i el colesterol; vi de coca, fabricat per indígenes guambians, per combatre la depressió; galetes, per acabar amb la fatiga i controlar la gana, i gotes florals, útils contra l'addicció a l'alcohol, al tabac i a la cocaïna. Hi ha a més un refresc revitalitzant, energitzant i hidratant anomenat Coca Sek, produït pels indígenes paeces de la reserva de Calderas, al Cauca, al sud-oest del país, i recomanat per a esportistes. També es ven una pomada per alleujar els dolors musculars i articulars, que és antiinflamatòria, analgèsica i antiespasmòdica; i una loció analgèsica anomenada Cocadol, amb la virtut d'alleujar dolors i curar ferides, que destaca pel seu efecte múltiple. No només calma el dolor i redueix la pèrdua de sang en cas de ferides profundes, sinó que a més a més desinfecta i regenera. "Vaig tenir un accident i els metges recomanaven que se'm fes un empelt de pell al braç, però jo els vaig demanar que m'hi posessin Cocadol i, miri, la ferida es va tancar completament", afirma l'antropòleg Héctor Bernal, propietari amb el seu germà Omar de la primera botiga que s'obre a Colòmbia especialitzada en productes alimentaris i terapèutics derivats de la fulla de coca.

A Coca Indígena també s'hi ven una pomada de marihuana per combatre els dolors de l'artritis que "és beneïda", segons assegura Dora Lucy Gutiérrez, que la compra per enviar-l'hi a la seva mare. "Li porto a la meva mare fulles de coca per fer una infusió amb llet que l'ajudarà a dormir. Em diuen que funciona molt bé", també explica Raúl Gómez, que treballa en una oficina d'advocats.

Plantacions legals
Tots els productes que es venen a Coca Indígena compten amb registre sanitari, són orgànics i estan elaborats amb fulla de coca procedent de les plantacions legals que hi ha en algunes reserves indígenes, on es cultiva sense utilitzar cap producte químic.

La idea d'obrir aquesta botiga va sorgir fa gairebé 10 anys, però només ara s'ha pogut fer realitat. "Vam haver d'afrontar moltes dificultats perquè a Colòmbia es tendeix a confondre la fulla de coca i la cocaïna. No obstant, ens hem entestat a demostrar que la coca no és cocaïna, com el raïm no és el vi", manifesta Bernal.

La concentració de cocaïna a la fulla de coca és molt baixa, segons investigacions realitzades per la universitat colombiana de Caldas, i per tant, ingerida en forma natural no produeix toxicitat ni genera dependència. A més a més, la planta és considerada l'aliment més complet. Ja el 1975, en un estudi de la Universitat de Harvard s'hi pot llegir que el consum de 100 grams de fulla de coca al dia "satisfà la ració alimentària recomanada tant per a homes com per a dones".

Bernal assegura que la fulla de coca "conté vitamina A, B1, C i E, tiramina, niacina i riboflavina, i és la planta més completa en nitrogen no proteic, que és el que elimina les toxines i patologies del cos humà".

Pressions
A Colòmbia hi ha 84 pobles indígenes que habiten en unes 20 reserves, i per a molts d'ells la coca és una planta sagrada que té un gran valor alimentari i curatiu. Alguns, com els paeces, han fet de la producció de te, de refrescos i de galetes de fulla de coca una indústria que mou anualment uns 200.000 euros i que manté 2.000 famílies indígenes.

No obstant, l'Institut Nacional per a la Vigilància de Medicaments i Aliments colombià acaba de prohibir la venda d'aquests productes fora de les reserves. L'Organització Nacional Indígena de Colòmbia ho considera "una violació de diversos principis universals dels drets humans" que causa "una preocupant situació de segregació ètnica". Per Bernal i els líders indígenes no no hi ha cap mena de dubte que darrere de la prohibició s'hi amaguen interessos de multinacionals de begudes o farmacèutiques. "L'any passat, Coca Cola va voler impedir que els indígenes paeces utilitzessin la paraula coca en el nom de la Coca Sek, i també hi ha farmacèutiques inquietes", afirma Bernal.