Una de les característiques de la nostra espècie és que els seus individus som fàcilment manipulables, ingenus i incauts. Encara que en moltes ocasions actuem amb excessives precaucions en el tracte amb els nostres semblants, som molt confiats amb altres assumptes que afecten, de vegades de manera que no arribem ni a sospitar, a la nostra existència. Hi ha llibertats que no poden ser atorgades o conquerides a mitges, i el dret al propi cos forma part del dret mateix a l'existència. Faci cadascú el que vulgui amb el seu cos mentre no danyi o perjudiqui els altres. Personalment sempre preferiré un xerès o un te verd a un porro, però sobre gustos no hi ha res escrit, encara que sempre n'hi haurà qui necessiti imposar la seva veritat. Creure's en possessió de la veritat, la gran prova d'estupidesa humana.

La trista història d'aquesta planta que anomenem cànem o marihuana pot ser exemple tant d'engany com d'ingenuïtat humana. Portaria hores resumir els usos que les diferents societats humanes han donat al cànem des de fa no segles, sinó mil·lennis. Sorprèn comprovar que ha estat un dels vegetals més estesos i utilitzats: per a ús tèxtil, pocs joves saben que els primers pantalons vaquers estaven confeccionats amb cànem, molt més resistent que els actuals de cotó; sogues i cordes de tot tipus, veles de vaixells, cistells, etz, etz. També va tenir usos medicinals, reflectits en innombrables textos al llarg dels segles. Els recents descobriments sobre els seus efectes beneficiosos per a pacients sotmesos a quimioteràpia no són més que una de les tantes utilitats que l'ésser humà li ha trobat aquesta planta. El seu ús lúdic com a droga, utilitzat per produir una espècie d'embriaguesa lleu, no ha estat, per descomptat, el principal, encara que se li va donar especial importància en algunes cultures per a actes sacramentals com a mitjà de comunicació amb els seus déus, de forma molt semblant a com nosaltres usem una altra droga, el vi, en la missa. Què va succeir, aleshores el segle passat perquè aquesta planta tan aparentment útil fos prohibida sobtadament als Estats Units i després a la resta del món? És aquí on ens trobem amb un exemple típic de candidesa de les societats humanes, de manipulació i de, també cal dir-ho, lucratiu negoci a l'estil americà.

En els anys trenta el paper s'obtenia industrialment de dues fonts : del cànem, que donava lloc a un paper d'excel·lent qualitat, summament ecològic i que tenia com únic inconvenient que requeria molta mà d'obra per a la cura de la planta, i de la fusta, sistema que encara es continua utilitzant avui dia i que, com tots sabem, a més a més de provocar una greu desforestació, dóna lloc a una de les indústries més contaminants. Els anys trenta, com pràcticament tot el segle passat, va ser una època d'invencions en totes les àrees, i entre les innombrables màquines que es van crear i que van fer menys dures les feines del camp es trobava l'escorçador mecànic. Amb aquest aparell l'obtenció de paper a partir del cànem passava a ser no només el sistema més ecològic, sinó també el més rendible.

William_Randolph_Hearst
Per què aleshores en aquesta mateixa època es va prohibir el cànem en lloc d'augmentar la seva producció? Arribats a aquest punt entren en escena tres personatges: el primer és William Randolph Hearst, l'home més ric del món en la seva època. Hearst era propietari d'una important cadena de diaris als Estats Units i com les seves empreses consumien grans quantitats de paper, va pensar que podria reduir costs si ell pròpiament comprava les serradores i totes les altres empreses relacionades amb la producció de paper, i així ho va fer, invertint en això enormes sumes de diners. Però en 1935, amb la invenció de l'escorçador mecànic abans esmentat, mentre milers de famílies d'agricultors somniaven amb un futur millor, Hearst es preocupava per les serradores i fàbriques processadores de pasta de paper que havia comprat, condemnades a una ruïna imminent. Però lluny de resignar-se i admetre que continuaria sent multimilionari però veuria la seva fortuna reduïda en part, va decidir que havia d'haver-hi alguna forma de vèncer el seu nou enemic, aquesta planta que donava paper de millor qualitat, més barat i sense tot just usar productes químics en la seva elaboració. I va utilitzar per fer-ho la seva millor arma: la manipulació informativa mitjançant els diaris de la seva propietat. Va iniciar una campanya on presentava el cànem, la marihuana, com l'origen de tots els mals: delictes, violència, etc. Hearst mai no va incloure en els articles dels seus diaris ni un sol informe mèdic o científic dels centenars que aleshores ja existien perquè tots ells deien clarament que no es tractava d'una planta perillosa i que tenia, en canvi moltes qualitats positives, tant medicinals com d'ús industrial. Malgrat això, milions d'americans el van creure i van començar a veure un enemic en una de les plantes més útils a l'ésser humà i que era també, entre desenes d'usos, fumada per qui l'abellís | li apetís, com ho havien fet, entre molts d'altres, els seriosos i respectables presidents George Washington o Tomas Jefferson, tots dos coneguts i declarats conreadors i consumidors de marihuana.

Però no era suficient tenir l'opinió pública del seu costat per aconseguir prohibir un conreu tan beneficiós, Hearst necessitava algun còmplice poderós, i aquí entra en escena el segon personatge: l'empresa petroleoquímica Dupont, que ja aleshores comptava amb plantes de producció distribuïdes per tota Amèrica. Aquesta empresa també tenia les seves raons per combatre aquesta planta que s'entestava a continuar sent tan incòmodament útil: per una part Dupont tenia la patent de l'àcid sulfúric, molt contaminant però utilitzat en grans quantitats en el processament de la pasta de paper obtinguda de la fusta, amb el que Hearst era un dels seus millors clients. D'altra banda, Dupont acabava de desenvolupar dues fibres artificials, el raió i el niló, que trobaven en el cànem a un ecològic i incòmode competidor. Els interessos de les empreses d'Hearst i les de Dupont coincidien plenament. Dupont tenia contactes en les altes esferes de la política i les finances americanes, entre ells Andrew Mellon, que era president del Mellon Bank, el principal proveïdor de recursos financers de Dupont.

Harry_Jacob_Anslinger
La neboda de Mellon estava casada amb el nostre tercer personatge, Harry Anslinger, comissionat del Departament Federal de Narcòtics, un individu que ha passat a la història vinculat a diversos assumptes tèrbols que no fan el cas. Aquest va ser el polític sorollós i tenaç que defensaria els interessos d'Hearst i Dupont, enarborant la bandera de la moral, el patriotisme i els bons costums. Va donar en el congrès enceses discursos contra el cànem, però mai no va poder presentar una prova o un sol estudi científic que recolzés la seva tesi. Va repetir una vegada i una altra que era una droga terrible que provocava agressivitat i que havia de ser prohibida. Quan li van presentar informes mèdics que deien que era impossible que aquesta planta provoqués agressivitat, sinó justament el contrari, va dir aleshores era una planta antipatriòtica, doncs no permetria tenir bons soldats.

Així, el trio Anslinger-Dupont-Hearst va aconseguir que en 1937 el cànem fos prohibit als Estats Units. A partir d'aquí es va produir un efecte dominó que faria que la planta acabés, després de milers d'anys de convivència pacífica amb l'ésser humà, prohibida a pràcticament tothom. Si algun país volia tenir bones relacions amb Estats Units havia d'incloure tan estranya prohibició entre les seves lleis, arruïnant a milers de famílies d'agricultors i obligant-se a produir o comprar productes més cars i contaminants.

Aquesta és la trista història d'aquesta planta i la campanya de difamació que es va desencadenar contra ella. Van estar equivocats els grecs, romans, perses, hindús, xinesos, i tantes altres riques cultures que la van utilitzar o som nosaltres, que vivim en aquest estrany temps de prohibició els enganyats?.

És difícil calcular quants centenars de milers d'hectàrees de boscos en tot el món no haurien estat destruïts de no haver seguit la història tan artificiós camí, de no haver prevalgut els interessos mesquins d'un petit grup d'homes sobre els de la resta de la humanitat.

Però possiblement, i encara que aquests són dades conegudes i fàcilment comprovables avui dia, la prohibició continuarà durant qui sap quants anys més, perquè li proporciona un lucratiu negoci a polítics corromputs i a les màfies de tot el món, perquè les enormes despeses de la seva prohibició i les seves conseqüències negatives les paguem nosaltres amb els nostres impostos mentre algunes empreses farmacèutiques, com Eli Lilly, de la que va ser director George Bush pare, tenen el multimilionari negoci de les patents per la producció sintètica dels principis actius del cànem, principis que formen part fonamental de moltes medicines.

Aquest negoci s'esfondraria si aquests principis s'obtinguessin de forma natural de la planta en lloc de sintetitzar-los. Però som ingenus, absurdament incauts, i encara que avui en dia tenim totes aquestes dades a la nostra disposició, en continua pesant més sobre totes les societats del món l'engany al qual van sotmetre als nostres avis un grup de pocavergonyes cobdiciosos fa sis dècades.

Si fóssim una mica més cauts, una mica més desconfiats, investigaríem l'origen de fets i costums que només donem per bons perquè ens han acostumat a ells des de petits, indagaríem sobre l'origen de la classe política abans de votar-los o, millor encara, exigiríem que ens consultessin abans de fer les lleis que condicionaran la nostra vida; esbrinaríem quin va ser el veritable origen de cada guerra, el de cada religió, i arribaríem a qüestionar-nos també petits costums quotidians com turmentar les orelles de les nostres filles per penjar-los un adorn, mentre mirem amb supèrbia altres cultures que considerem menys desenvolupades perquè turmenten el nas dels seus nens. Possiblement si féssim això ja no moriria cap jove per les drogues adulterades que els in | venen les màfies, possiblement s'acabarien totes les guerres en uns pocs anys i amb elles tants negocis de mort. Però aquest seria un altre món, un món que, potser perquè sóc humà i per tant de naturalesa absurdament ingènua, crec que, algun dia, i malgrat tot, arribarà a ésser realitat.

La intervenció de l'empresari William Randolph Hearst va ser decisiva. Hearst era propietari de la més gran cadena de diaris i per tant devia el seu imperi a la indústria paperera. En aquells anys el paper es produïa a partir del conreu del cànem, el qual precisava d'una sèrie de despeses per mà d'obra força elevats, amb el que | se cerca algun tipus de primera matèria més barata i que per tant deixés un més gran benefici. El canvi de paper de cànem al de fusta va ser una jugada d'interessos econòmics en la que Hearst, propietari de grans serradores, seria el gran beneficiari. Tanmateix, la invenció de l'escorçadora mecànica va crear noves expectatives entre els agricultors, que van veure com la tasca més costosa i dura del conreu de cànem podria ser abaratida amb el consegüent augment de la seva producció.

El quart poder
William Hearst no podia deixar que el seu imperi periodístic i fuster se n'anés a pic, per la qual cosa va idear una estratègia de contraatac.

El San Francisco Examiner era en aquells dies el diari estrella del holding Hearst. Els seus editorials i reportatges van modelar l'opinió pública dels Estats Units. Mitjançant] les seves pàgines es va gestar una de les més grans conspiracions de poder portades a terme pel sector privat.

Des de les màquines d'escriure de les redaccions del diari es va elaborar una campanya de desinformació cap a la marihuana d'un calibre mai assolit fins aleshores. En pocs mesos la societat va començar a veure en el cannabis el mateix diable, el culpable de la delinqüència, la pèrdua de valors i de tots els suposats mals que tenien com a base els prejudicis racials. Però solament amb la mala premsa no s'eradicava a l'enemic. Calia desterrar el seu cultiu per a sempre i es necessitaven aliats. Dupont, la poderosa empresa química a la qual pertanyien les patents de niló i el raió, fibres sintètiques que podrien substituir el cànem, va ser l'escollida. Una aliança que va ser primordial en aquest procés.

L'eix Dupont-Hearst va funcionar a la perfecció gràcies a un dels contactes que el primer tenia en el congrès, l'aleshores Director de Narcòtics dels Estats Units, Ansloinger.

Els articles publicats per la cadena Hearst van ser llegits davant el Congrés. Escrits sensacionalistes on s'atribuïa a la marihuana tots els mals del poble dels anys trenta. Fent cas omís a diferents informes que reivindicaven els beneficis del cànem, es va promulgar la Marijuana Tax Act, quedant penalitzat el seu conreu i consum.

Farmacèutiques mans negres
Però si ja és truculenta la història de la censura del cànem i els seus derivats, es podria qualificar d'escandalós el negocio que ha suposat per a diverses empreses farmacèutiques. Aquest és el cas, per exemple, de la multinacional Eli Lilly, propietària de patents sobre diferents derivats sintètics dels principis actius del cannabis i que basa el seu negoci, entre d'altres coneguts medicaments, en un producte anomenat Darvon. Curiosament aquesta empresa va ser dirigida des de 1977 a 1979 per George Bush, aferrissat enemic de la legalització de la marihuana.

La suposada mà negra que [manejaria | menaria | conduiria] els fils d'aquesta conspiració caldria [buscar-la | cercar-la | punxar-la] [a | en] les més altes esferes, concretament [a | en] la pròpia Organització Mundial de la Salut que estaria sent dirigida indirectament per associacions i organismes paral·lels que influirien sobre qualsevol tipus de resolució i actitud a favor o en contra del cannabis. El departament que estudia i es responsabilitza de determinar si una substància ha de sotmetre's al control internacional és la Comissió d'Experts [a | en] Drogues Actives. Els responsables d'aquesta organització són designats pels ministeris de sanitat de cada país de l'OMS els quals no són [elegits | escollits] a dit. Aquesta comissió d'experts és la culpable que s'hagués distorsionat la veritat algunes vegades. L'última en 1995 quan l'OMS va ocultar un informe en què el cannabis era comparat amb [l'alcohol | l'alcofoll] i el tabac. Les conclusions del mencionat informe afirmaven que aquests últims eren més perjudicials per a la salut que la marihuana. Diverses filtracions de l'OMS van fer que aquest informe veiés la llum pública, destapant les pressions que provinents de l'Institut Nacional d'Abús de Drogues de les Nacions Unides havien fet per a no alterar el concepte que existeix [a | en] la societat actual de la marihuana i així continuar enriquint-se amb les patents. Informació ocultada, manipulada i l'existència de possibles suborns és el que es podria deduir dels responsables de l'OMS que han acabat sent alts càrrecs de les mencionades empreses com són els casos de Hans Halbach, ex director de la Unitat de Drogodependència de l'OMS i que va ser reclutat en l'empresa suïssa Hoffman La Roche; l'antic responsable de la Divisió de Narcòtics de les Nacions Unides, Gilbert Yates, nomenat Director de les Indústries Farmacèutiques Britàniques o l'ex secretari de la Junta Internacional de Control de Narcòtics que va acabar convertint-se en un empleat més de l'Associació Americana de Fabricants Farmacèutics.

Un rosari d'interessos creats al voltant dels milers de milions de dòlars que genera el cànem que de dia en dia estan veient-se acorralats als prestigiosos estudis científics que s'estan realitzant i que posen en dubte els arguments adduïts per a la seva il·legalitat.

En el mes de gener de 1998, el Ministeri de Sanitat francès encarregava al seu secretari Bernard Koucher un exhaustiu informe sobre la perillositat del cannabis. L'estudi científic va ser dirigit per Bernard Roques i una comissió d'onze membres i set assessors externs entre els que es trobava el Dr. José M. Palacios. Durant cinc mesos van estudiar els diferents perills de diferents drogues a causa de l'augment d'alcohòlics a França.

Els resultats de la investigació arribaven novament a una conclusió ja coneguda: aquesta substància en comparació amb un altre tipus de drogues com el tabac i l'alcohol és molt menys nociva.

No podem ni volem valorar si el cannabis ha d'ésser o no legalitzat, però no podem deixar de denunciar a l'opinió pública els beneficis econòmics que podrien estar acumulant els poders ocults que ens governen.

http://www.proyectopv.org/1-verdad/conspiracionmenor.htm

Fins on hem crescut sota aquest mantell i fins a quin punt no va ser el mateix Hearts qui va provocar tota l'ona progressiva d'aura al voltant de les drogues. Es va fer d'una planta que resolia molts problemes un veritable enviat del diable i només per uns milers de dòlars...





traduït amb : www.standling.com