Manifest de
la 4a Festa Major
Reivindicativa
de Sant Andreu
Assemblea de Sant Andreu - Nou Barris d'Endavant (OSAN)
La Trinxera - Assemblea de Joves de La Sagrera i Sant Andreu - CAJEI


Amb el fred, arriba per quart any la Festa Major Reivindicativa al poble. Però si ha estat possible que seguim duent activitats de reflexió crítica, d'oci i de festa a Sant Andreu, un any més, és perquè hem plantat cara a l'Ajuntament , que volia censurar les nostres festes. La seva estratègia era no cedir-nos una infrastructura a la qual tenim dret com qualsevol altra entitat o col·lectiu de Sant Andreu.

A la pràctica, l'Ajuntament volia impedir la realització d'actes populars i reivindicatius a les Festes d'enguany. Però això sí, el govern municipal diu voler augmentar la participació ciutadana amb projectes com el PAD que no és més que una inútil farsa propagandística. Quan de veritat els veïns i veïnes decideixen autoorganitzar-se i tirar endavant amb els seus esforços unes festes majors populars, crítiques i lliures, l'Ajuntament de Barcelona respon aprovant una moció per a eliminar de Barcelona totes les Festes Alternatives, les quals són un emblemàtic símbol de vitalitat del nostre teixit social.

I és per aquest motiu, que l'Ajuntament, en un principi ens va denegar el permís. Però gràcies al suport que hem rebut d'altres col·lectius i persones, com les Festes Alternatives i l'Associació de Veïns de Tramuntana, l'Ajuntament s'ha vist entre l'espasa i la paret davant les pressions de veïns i veïnes. Ha vist perillar el seu maquillatge democràtic, i finalment ens ha donat el permís per la Festa Major Reivindicativa. Ens ha permès utilitzar uns carrers, pels quals no hauríem de demanar permís, ja que ens pertanyen, són de tots i totes.

El que els molesta realment, és que pensem per nosaltres mateixes, que prescindim del model de vida conformista i submís al que ens aboquen les institucions i les regles del joc del capitalisme. I encara molt més els molesta la lluita dels col·lectius que organitzem la Festa Major. No sols perquè qüestionem i critiquem les polítiques del Districte, sinó perquè a la classe política li fa por la capacitat d' autoorganització social i l'amenaça de tenir un contrapoder popular. Com també, evidentment, els nostres objectius finals, uns Països Catalans lliures i comunistes.

Tota aquesta política de control perquè ningú actuï de manera alternativa, crítica, o simplement diferent, la representa a la perfecció la llei del civisme. Aquesta llei regula el que es pot fer i no es pot fer al carrer, en benefici d'uns pocs i en contra la majoria. Pots fer el que et doni la gana si tens diners, com els turistes europeus que vénen a gastar-se'ls, o les promotores immobiliàries que arrasen amb carrers sencers per fer-hi construccions amb pisos de luxe, com està passant amb les cases barates del Bon Pastor. En canvi, estàs vigilada i molestes si utilitzes el carrer com a espai de trobada social, fet que es dóna en tots els barris populars. Si ets pobre i fas nosa a la vista, com les prostitutes, els "sense sostre" o els immigrants que viuen al carrer, o si l'utilitzes com a lloc de reivindicació i difusió de qualsevol lluita social, llavors caurà sobre tu tot el pes de la llei i els cops de porra que facin falta.

Com diu Miquel Amorós, el carrer s'ha convertit en un espai neutre, de pas. Quan abans era l'àmbit de relació social per excel·lència i també un espai fonamental de lluita ( a l'època de les lluites dels obrers i obreres industrials, durant la Guerra Civil contra del feixisme i per una societat justa, i fins en els anys de la transició postfranquista, on finalment no van canviar tantes coses, però sí que es sortia constantment a manifestar la voluntat de la gent). Més que mai, al capitalisme no li interessa que existeixin espais col·lectius, de relació espontània, que no estiguin controlats pel poder. Volen que les classes populars al seu temps lliure estiguin tancades als centres comercials, als grans magatzems, al cine empassant-se pelis americanes-escombraries, o a casa mirant la tele, sobretot ben calladetes i obedients.

Hem arribat al punt que ja no es pot ni sortir de casa per exercir el dret de manifestació. Així ho han decidit els partits de mal anomenada esquerra que ens governen, ja que les darreres manifestacions al centre de Barcelona han estat assetjades amb cordons policials propis d'un estat d'excepció, i durament reprimides, pel fet de seguir defensant aquest dret tan bàsic, sota el lema: La repressió no ens tallarà les ales!

En aquesta línia a Sant Andreu, el col·lectiu La Trinxera, l' Assemblea de Joves, té totalment prohibida la organització d'activitats al carrer, com també és perseguida obsessivament tota la seva difusió. S'han esborrat únicament murals de l'Assemblea de Joves, en murs plens a vessar de pintades no polítiques, les quals s'han deixat intactes.

Davant aquestes maneres institucionals de fer, que recorden al franquisme, i que responen als interessos dels estats opressors i del Capital, nosaltres tenim clar que avui i sempre treballarem per bastir un contrapoder popular basat en la solidaritat, l'autoorganització i la lluita. I avui i sempre prendrem els carrers! Prendrem els carrers ; per passar la tarda amb els amics i amigues, per muntar concerts, per seguir denunciant l'especulació, per organitzar xerrades, ja que no tenim ni un sol Casal per joves, per seguir amb les relacions de poble que caracteritzen Sant Andreu, per penjar cartells, per jugar un partit de futbol en una plaça, per mobilitzar-nos quan ho creguem necessari, per fer espectacles...així com per celebrar moltes i moltes més Festes Majors al carrer! Les quals esperem que gaudiu tant com la d'enguany.

Per unes festes populars i autogestionades, trenquem amb el poder, prenem el carrer!

La lluita és l'únic camí!


Sant Andreu de Palomar, novembre de 2007

 
Tornar