..Marta rondinava per la pensió quan la Paquita se la troba:
- Ei, filla... què tens? Fa dies que et veig ensopida...
- Res, mare.
- Ja. I jo m'ho crec. Estàs així pel David...
- Mare... -diu abraçant-la.
- Què et passa, Marta? -diu la Paquita consolant-la.
- El David, ja no m'estima...
- Això no pot ser... T'ho ha dit ell?
- M'ho ha dit, sí... Fins i tot, que s'ha enamorat d'una altra! -diu seient en un sofà.
Paquita es queda parada i seu al costat de Marta.
- Per què tot em surt tan malament, mare?
- Estàs segura que s'ha enamorat d'una altra?
- I tant... Ara diu que s'ha adonat que estima a la Núria.
- A la Núria? I com?
- Deixem-ho, no en vull parlar...
- Parlar t'anirà bé...
De sobte, escolten les sirenes dels bombers i les ambulàncies. Totes dues corren a mirar per la finestra.
- Mare de Déu... Quina columna de fum! -diu la Paquita.
- Sembla que surt del mercat, oi?
- Sí, sí, això sembla...

A la porta del Peris, tots ells i els clients s'arremolinen per veure el que passa. Un noi passa corrent per davant d'ells:
- Foc! S'ha calat foc al mercat! -crida el noi.
- Al mercat?? Tant de bo no sigui res greu -diu el Peris.
- No són hores de tenir obertes les parades -comenta la Cinta.
- On s'ha calat foc? -pregunta la Cecília que també hi era al bar.
- Al mercat sembla -contesta la Cinta.
- Lola... -murmura la perruquera.
Cecília surt del bar i marxa cap al mercat.

Roser para taula quan apareix la Pilar amb el dinar.
- Aquesta tarda sortiràs amb el teu fill?
- No sé si em passarà a buscar. Diu que vol estar amb la Núria. Demà divendres ha d'anar al jutjat -diu la Roser.
- Quin escàndol de bombers i sirenes... Tant de bo no ens donin el dinar!
- Deu ser alguna cosa molt forta. Vaig a mirar per la finestra a veure si veig res...
- Deixa-ho estar, dona. O se't refredarà el dinar.
El telèfon sona i Pilar contesta:
- Digui'm? Hola, Remei, què passa res?... Com? La parada?? El mercat cremant-se?? Vinc de seguida! Roser!! Roser!! -crida la Pilar.
- Què passa??
- El mercat, és el mercat! -crida nerviosa -. He d'anar ara mateix!
- Déu meu! T'acompanyo! -diu la Roser que agafa les claus i poc més.

Els bombers i les ambulàncies s'han apoderat de la plaça Mercadal i dels carrers que l'envolten. El foc s'ha estès per moltes parades i sembla difícil de controlar.
Lola abraça a la Isabeleta que continuen sense saber res del Rafa.
Cecília s'acosta a les dues dones:
- Què ha passat? Esteu bé?
- No, no estem bé...
- Rafa! Per amor de Déu! -diu plorant la Isabeleta.
- El Rafa era dintre quan s'ha declarat l'incendi. Ho hem notificat als bombers, però encara no sabem res...

En l'altra banda, per una de les altres entrades, la Pilar, acompanyada per la seva germana, troba a la Remei:
- Què ha passat, per amor de Déu?
- Senyora Pilar... diuen que s'ha cremat tot...
- La parada! La meva parada! -diu plorant.
- És tan trist veure com es consumeix tot... -diu la Remei.
- Però com ha passat? -diu la Roser.
- Encara no se sap res...
Els voltants estan plens de gent curiosa per saber què ha passat, mirant com treballen de valent els bombers per apagar el foc.

De sobte, una parella de bombers arrossega un cos des de dintre del mercat deixant-lo estès al terra. Els equips mèdics ràpidament acudeixen a atendre'l.
Isabeleta corre cap a ell confirmant el que pensava, que era el cos d'en Rafa. Plorant i cridant el seu nom, es tira al seu costat però és apartada pels mèdics que l'atenen. Lola la segueix i l'abraça per tal de tranquil·litzar-la.
Un cop han immobilitzat el cos del Rafa, el porten a l'ambulància. Aquí intenten fer tot el possible per salvar-li la vida. Isabeleta no deixa de resar.
- Ha perdut molta sang. Té cremades les cames. La resta del seu cos presenten ferides de diversa consideració -diu un dels metges que l'atenen.
- Senyora! Sap a quin grup sanguini pertany el seu marit? -diu una infermera.
- No, no ho sé... Per què? Què passa? -pregunta nerviosa Isabeleta.
- Necessitem saber-ho per fer-li transfusions. El seu marit ha perdut molta sang...
- No!! -diu de sobte Isabeleta.
- No, què?
- No poden fer cap transfusió...!!
- Isabeleta, què dius? -pregunta Lola.
- Miri, senyora... Deixi's de punyetes... -diu un dels metges- Aquest home necessita sang si vol salvar la seva vida.
- Qui arribi a menjar sang, qualsevol que sigui, serà expulsat del seu poble. Levític, 7:28.
- Què està dient, senyora?
- Isabeleta, deixa la Bíblia en pau... Està en joc la vida del teu marit!
- No. Déu no permet que es cometin aquesta mena de barbaritats... No vull que al meu marit se li faci res en contra de les nostres creences!
- Senyora, si el seu marit no despertés, només vostè por permetre que fem tot el possible per salvar-lo...
- Isabeleta, posa una mica de seny! -li crida la Lola- No pots impedir que salvin al Rafa per culpa de les teves maleïdes creences!
- Oh, Déu meu! -diu plorant- Per què ens poses proves tan difícils? És que no t'hem demostrat prou la nostra fidelitat?
- Doctor, sembla que el pacient reacciona! -diu una infermera.
- Rafa!! Gràcies, Senyor!! -diu Isabeleta.
- Escolti'm bé -diu el metge- Li hem de fer una transfusió de sang molt urgent. La seva vida corre perill i depèn d'això. La seva senyora, per desgràcia, no es autoritza a fer-la...
- Rafa, pensa en la Congregació. Déu no permet que es facin actes d'aquest tipus.
- Si fa cas a la seva esposa, no farem res que vagi en contra de les seves conviccions però vostè podria morir...
Rafa, amb els ulls oberts i quasi sense poder parlar busca a la seva esposa amb la mirada.
- Està en les seves mans -diu un metge- Ha de prendre una decisió. M'ha entès?
- No facis cas del que t'està dient!! Has de salvar-te! -crida Lola- Isabeleta, oblida't per un moment de la Bíblia... Deixaràs que el teu marit mori??

Isabeleta i Rafa es miren fixament. L'equip mèdic espera espectant la decisió del pacient...
Aleshores, Rafa intenta dir com pot unes paraules:
- Doctor... Salvi'm, si us plau...
Amb aquestes paraules, l'equip mèdic va començar a treballar de valent per salvar al Rafa. Tanquen les portes de l'ambulància i se'l porten a l'hospital, mentre Isabeleta veu decebuda, com el vehicle s'allunya.

Channing