..Pilar es troba a la parada de la Lola.
- No saps què greu em sap que el Ramon es vengui la parada... No hauries d'haver-la posada al seu nom.
- A mi també em fa pena. L'Esteve i jo li hem dedicat molts anys... Però ara tot és diferent i si el Ramon se la vol vendre...
- Què saps del teu fill? Per Sant Andreu es comenta que el van veure rondinant per aquí quan van violar a aquella noia...
- Insinues alguna cosa, Lola?
- No res... Només et comento el que es diu.
- Xafarderies de la gent! El Ramon seria incapaç de fer una cosa així...
- Com pots dir això, Pilar?
Pilar no pot replicar però una aparició oportuna la treu del compromís. Un noi arriba a la parada del Ramon i comença a treure el cartell indicant la seva venda. Pilar s'apropa:
- Disculpi'm. Què fa?
- Trec el cartell... Aquesta parada ha sigut comprada.
- Què?? -diu impressionada -. I qui l'ha comprada?
- Aquesta informació no li puc facilitar jo...
- Segur que no pot? -li diu la Lola que s'apropa fent costat a la Pilar -. Aquesta parada va pertànyer durant molts anys a aquesta dona. Comprengui que vulgui saber qui es farà càrrec d'ella...
- Miri, si està interessada en conèixer al comprador, aquesta tarda té una reunió a la immobiliària amb l'antic propietari per signar uns papers. Si vol assistir?

Al Peris, Núria esmorza amb Marta en una taula de las que hi ha fora:
- Va ser tan comprensiu -diu Núria -. Aquests dies entre anar a Figueres i reunions amb l'advocat del meu pare, no he pogut donar-li cap classe al Nacho, i ell ni s'ha queixat ni res. De fet, crec que l'interesso per alguna cosa més que les classes de piano.
- Què dius ara? Se't va declarar?
- No ben bé, però alguna cosa em sembla que va deixar caure. Aquest cap de setmana he pensat en ell... Però encara no estic preparada per encetar cap nova relació.
- El noi és molt guapo... però si passes d'ell seria millor que li diguessis, no sigui que es faci il·lusions per a res.
- Tens raó. Hauré de parlar amb ell.
- Bon dia, noies... Marta... -diu David fent-li un petó -. Veig que no portes el pearcing en el melic. Me n'alegro. No feia per tu.
- Si no me l'he posat ha estat per falta de temps. Entre l'inventari al súper i els canvis de mobiliari a can Pensió Regina, no he tingut temps de res.
- Sigui pel que sigui dono gràcies que no te l'hagis posat. Et quedaria tan malament... A més, tots sortim guanyant. A ningú li agradava aquesta idea teva.
- Mira, David... Encara me'l vull posar i ningú em farà canviar d'opinió. Ja ens veiem després, Núria -diu Marta aixecant-se i fotent el camp.
- Afluixa, home -diu la Núria -, no siguis tant tossut...
- Tossuda ella... Vaig a treballar -diu ell passant del tema.

Montse entra amb la caixa de puros demanant-li a la Cinta dos tallats. Al costat d'ella es troba a la Iolanda.
- Bon dia... Com va la feina?
- Suposo que bé...
- Ho suposes? -diu la Montse.
- No t'ho ha explicat el Huari? Divendres em va fotre fora, acusant-me de tornar a beure.
- Alguna cosa em va comentar, però li vam dir que parlés abans amb tu, que no prengués cap decisió...
- Quina vergonya vaig passar. No vaig poder parlar amb ell, raonar... Ja saps com es posa quan se li fica una cosa al cap.
- Parlaré amb ell.
- No, no. Aquest assumpte s'ha d'aclarir, però a la meva manera. Deixa'm fer.
- Molt bé, com vulguis. Compta amb mi si necessites res. Adéu Cinta...
- Adéu, Montse, i saluda a la Mari de part meva -diu la Cinta.
- Cinta...
- Digues, Iolanda.
- Saps si el Quim es troba malament per alguna cosa?
- No, que jo sàpiga no... Per què?
- No..., per res, per res...

Un dia més, Alba es troba xatejant amb el seu amic:
--Pinoxo- Doncs li vaig preguntar al meu pare i casualment sí que li fa falta una noia per un anunci de cereals. T'interessaria?
--Alba_9- I tant! Què hauria de fer?
--Pinoxo- Passar una petita prova i que els meus pares parlessin amb tu. El que passa és que tenen poc de temps. Hauries de venir com a molt tard, dimecres.
--Alba_9- Li hauré de dir a la meva àvia perquè m'acompanyi.

--Pinoxo- Si vols no cal. El meu pare i jo et podem passar a recollir. Tu només has de portar aquell book de fotos i res més. Després et deixarem en casa.
--Alba_9- O sigui, que no cal que digui res en casa?
--Pinoxo- Com tu vulguis. Inventat una excusa si vols. Quedem en un lloc dimecres per la tarda i passem per tu. Com tinc la teva foto de la web, et reconeixeré fàcilment. Els meus pares creuen que ets perfecta per l'anunci. Però si no vols venir...
--Alba_9- Sí, sí que vull... On quedem?

Núria ha quedat amb el Nacho per prendre's un gelat i aclarir les coses.
- Estava esperant la teva trucada, Núria...
- Nacho... He estat pensant en la conversa que vam tenir. Ara mateix la meva vida és un caos. Saps més o menys què em passa, no? Jo el que volia era tenir feina, guanyar diners... No és el moment de sortir amb algú... Si he quedat amb tu és per dir-te que no puc donar-te classes. Això alimentaria les teves esperances i no seria just...
- Núria, no t'amoïnis per mi... Vull donar classes, no et preocupis si jo...
- Patiries, patiríem tots dos... i jo ja n'estic massa servida... Ho sento, Nacho... Em caus molt bé i potser més endavant... però ara no.
- Potser... Bé, serà millor que marxi.
- Podem ser amics, si vols... Em sap greu, de debò...
- No passa res... Ja estic acostumat. No és el primer cop que em deixen. Adéu...
Núria es queda una mica trista per aquest comiat.

Poc després arriba al pis on es troba amb la Marta.
- Què tal? Com ha anat tot amb el Nacho?
- No ho sé. Em sembla que ho ha entès tot. No podia arriscar-me a deixar que s'il·lusionés, no seria just.
- Si tu ja tens clar que no vols cap relació és el millor que has pogut fer.
- Ostres, Marta! -crida Núria -. Te l'has fet??? El pearcing??
- Sí! -diu somrient -. A què és maco?
- S'ha de tenir valor, eh? I t'han fet mal?
- He notat una punxada però res més. Aquesta gent sap el que es fan.
- I el David? Què t'ha dit?
- Encara res...
- Marta... Al final tindreu problemes.
- Més encara?

En la immobiliària Pilar i Ramon esperen l'arribada del comprador. L'aspecte d'ell és deplorable.
- Ramon, et podries haver arreglat una mica... Quina vergonya!
- Ara faig el que em surt del collons... No sé què ha vingut a fet aquí. No pinta res!
- Vull conèixer qui es farà càrrec de la meva parada.
- Meva! La parada és meva.
En això que entra el noi que la Pilar havia vist aquest matí amb un altre treballador:
- La persona que esperàvem ja ha arribat.
Pilar i Ramon es giren per mirar qui entra per la porta apareixent la Remei.
- Ella? Ella no pot ser...
- Remei, què fas aquí?
- Pilar, jo he estat qui ha comprat la parada -diu.
- No ho permetré! -diu el Ramon -. Mai te la vendré, filla de puta...
- Ramon! -crida la Pilar.
- Senyor, calmi's! -diu el noi -. La venda ja s'ha produït. Vostè ja no hi pot negar-se. Ha de firmar...
Ramon no deixa de mirar fixament a la Remei. L'odi l'està consumint. Agafa un bolígraf de la taula i signar un parell de fulls. Després els mira a tots i surt, però al passar pel costat de la b li diu:
- Això no quedarà així...
Ramon marxa i Pilar s'apropa a la Remei abraçant-la.

Les hores passen... Una habitació fosca. Un ordinador. Un xat...
--Pinoxo- Llavors quedem que passem a recollir-te dimecres per la tarda.
--Marc_11- Sí. Quina il·lusió tenir aquesta oportunitat. Mai hauria pensat que sortiria en un anunci per la televisió.
--Pinoxo- Bé, fins demà passat.
Tots dos tanquen els xats però un d'ells manté l'ordinador encès. Obre una finestra i comença a mirar fotos...

Channing