.. El Sibarita, una acumulació de maldecaps
El David, després d'haver escoltat estupefacte la mitja confessió de l'Ivan, li diu que no vol tenir res a veure amb ell perquè tard o d'hora el tornaria a fotre.
Sense perdre la calma, li diu textualment: "Ves-te'n a la puta merda, tio. I si et sents culpable que t'aguanti ta mare o ves a un psicòleg" i acaba la trobada amb una frase lapidària: "Espero que et sentis com una merda, ara sabràs què és això".

I clar, el David ha quedat ben descarregat però no sap què fer amb la seva vida. Tots hi posen cullerada i el xiquet està fet un bon embolic.
Amb tot sap perfectament què no vol fer: tornar a treballar a Cal Peris amb el seu pare i tornar a ser soci de l'Ivan.

La desorientació del David propicia que la Magalí se li torni a enganxar com una paparra i té ben disgustats el Peris i la Cinta.

L'Ivan, en un altre intent d'acostament, li ofereix la seva part del Sibarita a canvi de res. Li diu que amb els diners de l'assegurança i uns quants més que el David hi posi, tindrà altre cop el negoci en marxa.
Al David això ja li fa més gràcia però no sap d'on treure aquests diners que falten i, casualitats de la vida, el pare de la Magalí s'ofereix com a soci capitalista.

El David ho vol tirar endavant tot i que el Peris li diu clarament que s'està ficant a la boca del llop (o a la de la Magalí, que ve a ser el mateix) i que això el lligarà de per vida a aquesta família per contracte.
El David s'entossudeix en que es fia del pare i que sap portar a la Magalí (serà carallot!).

La Cinta, molt en el seu paper de mare-psicòloga, no vol interferir en les decisions del David però li acaba d'aportar la informació que ell encara no tenia: la Magalí potser l'estima, però la Marta també. Va ser ella qui el va treure primer de la cuina quan hi va haver l'explosió.

Aquesta dada inesperada el té reflexionant tota una nit fins que pren la decisió definitiva: li diu al Miquel que gràcies per l'oferta del capital però que no l'accepta, acomiada la Magalí de la seva vida sentimental, li diu als seus pares que se'n va a París a aprendre cuina i li demana a la Marta que l'acompanyi, que ho deixi tot i marxi amb ell.

Per la seva banda, l'Ivan també ha de fer front a la incomprensió total del que ha fet. Ni la Montse, ni la Marta poden entendre que regali la seva part al David i ell es quedi amb una mà en cada anca. Té una hipoteca i un crèdit per a pagar i no té cap feina... com s'ho farà?
Doncs fàcil, fàcil... el Tomàs li donarà un cop de mà amb el crèdit (per alguna cosa serveix ser avalador, no?) i de la resta... ja veurem. Algú pagarà els plats trencats.

La Marta s'ha de fer càrrec del taller de l'Àngels perquè hi ha molta feina a fer i la vídua no acaba de trobar-se bé. És la mateixa Àngels qui li demana que s'ocupi de tots els afers mentre ella va a Besalú, a casa d'una amiga, a intentar recuperar-se.

"Quién la sigue, la consigue"
Això és el que li ha passat a la Mari que gràcies a la seva insistència i tenacitat i a l'ajut inestimable del seu germà ha aconseguit el que fa tant de temps que volia: tenir al Marcel com a novi oficial.
Ella està més contenta que un gínjol i el Marcel... ves a saber.

De moment, el periodista vol començar una sèrie de reportatges sobre la delinqüència a Sant Andreu i qui millor per a il·lustrar-los que el xoriço per antonomàsia del Cor, el Toni.
La "Carinyo" s'hi oposa perquè en el plantejament del Marcel hi veu una actitud partidista i una pèrdua de objectivitat però el Marcel ho té gola avall i decideix fer-los sense el seu consentiment.

Allò d'ensopegar sempre amb la mateixa pedra
La Remei s'ho hauria de fer mirar perquè no hi ha manera de tenir una relació "normal" amb un home "normal".
Està ben encegada amb l'Urpinell tot i que tant el Ramon com la Laura ja li han explicat quina classe d'home és.

La Remei ha tingut un moment de dubte i vacil·lació però el fastigós de l'Urpinell li ha venut la moto al revés i ella l'ha comprada ben contenta. I mentrestant, aquest mal home, s'ha permès de dir-li a la Laura tot tipus de porcades mentre la Remei estava fora de joc.

Obsessió
La Paquita, tot i anar al psicòleg no aconsegueix treure's el desassossec del damunt. Ella està segura que va veure alguna cosa important després que la violessin i no aconsegueix recordar què és. Creu que si pot omplir aquest buit que té al cap els seus problemes s'acabaran.
Unes imatges, que li ronden pel cap mentre dorm, del violador amb la careta de pallasso i el passamuntanyes li fan tenir esperances d'acabar recordant aquella cosa que pot ser determinant.

El "sense memòria", ni passat
El Manu torna a Sant Andreu després de la seva llarga, llarga, llarga gira (?) musical i no se li acut res més que dir-li a la K que ha de tornar a marxar a Liverpool per a gravar la maqueta d'un disc.
La noia ja li havia explicat que s'ha de tornar a operar i que la recuperació serà difícil. També li havia recordat que ronda per allà una xiqueta que es diu Paula que assegura ser la seva germana i que el troba molt a faltar.
Cap problema... ell ja parlarà amb la mossa i tot solucionat.
La K s'emprenya moltíssim per la seva inconsciència, egoisme i irresponsabilitat.

La Mar fa reflexionar el Manu i ell decideix ajornar l'anada a Liverpool.
La K està contentíssima tot i que no vol que, per ella, el Manu hagi de renunciar a la música. Ell li diu que no hi renúncia pas, que només ho ajorna fins que la situació estigui resolta i que, a més a més, té moltes ganes d'estar amb ella.

Però la felicitat dura poc perquè apareix la Melinda que no es resigna a perdre el Manu amb qui sembla que ha compartit moltes més coses que la música.
Ja veurem con se'n surt el Manu de tot plegat.

L'altre "pendó"
Ara que la Blanca s'ha fet l'ecografia i sap que espera un varó (un Paquitu segons el Paco), que ja ha dit a les filles que està embarassada i que frisa per explicar-ho al seu marit... ara resulta que no hi ha manera de localitzar al senyoret Fede.
Que dic jo que a un no el troben si ell no vol, no? Perquè no és a les trinxeres en una guerra fraticida, ni al centre de la terra buscant les mines del rei Salomon, no? Doncs això.Quin tip de personatges mirant-se el melic, uffff!

Dues dones amb sensacions inesperades
La Montse es comença a mirar el Tomàs amb uns altres ulls. No és pas que s'hagi enamorat de cop però...li agrada la seguretat que sent quan és al seu costat.
De fet, el fuster, ha sigut un gran puntal per a tota la família darrerament. Des que va morir el Pere que els ha donat un suport incondicional i ha estat sempre present, sense estridències però amb efectivitat.

La Clara ha fet de mainadera de la Carolina mentre el David era a l'hospital i això li ha despertat l'instint maternal.
Enyora el Max que és a l'altra punta de món i a la Núria que no és tan lluny però a qui fa molt de temps que no veu.
Arriba a confessar a la Consol que vol tenir un fill i ella li fa veure que no serà gens fàcil a causa de la malaltia que ha patit.

Una dona que no esperava la sensació
Per fi comencen les classes de ball de la Noèlia sense gaire personal: la Isabeleta, la Lola, el Franciscu i el Brian.
S'hi presenta el Ramon, a qui la Pilar ha avisat de l'activitat, però la Noèlia sense gaires miraments li diu que no hi pot participar.

L'aigua de València (barreja alcohòlica) va posant la gent a to entre ball i ball. El Franciscu abandona el local emprenyat amb la Lola que no para de retreure-li que la aixafa contínuament.
El Brian passa a ser la parella de la venedora i els dos acaben tan engrescats que marxen per a fer-se passar la "calentura".

I, quan ja estan soles, la Isabeleta i la Noèlia, van ballant i bevent fins que s'acaben petonejant i no sabem si alguna cosa més perquè a l'endemà la Isabeleta està feta pols i no vol veure la Noèlia ni en pintura.

Ser en el lloc oportú en el moment oportú
Això acostuma a ser bàsic per aconseguir coses que ni t'havies atrevit a somiar. I és el que li ha passat a la Laura que, en cinc minuts, ha cessat com a hostessa del programa "El Clip" per a passar a ser-ne la presentadora.
El Castillo ha dimitit per desavinences amb el Marcel moments abans de començar el programa en directe i com que la Laura era allí... apa, t'ha tocat!
Malament no ho deu fer perquè encara no l'han feta fora.

Treure diners de sota les pedres
Sembla ser que el Paco va quedar a deure la darrera liquidació de factures a l'empresa de cosmètics, liquidació que ara li reclamen.
Com que els diners ja els deu tenir més que gastats, no se li acut altra cosa que apujar escandalosament els preus de La Fusteria i, no content amb això, li diu al Rai que d'ara en endavant es dedicaran a fer menús que és el que més diners proporciona.

Solitud
L'Ernest i la Marga es van veient com a amics i ella planteja a l'Ernest la possibilitat d'anar a viure junts.
És conscient que no són dues criatures i que no senten una passió boja l'un per l'altre però s'avenen i seria bonic trobar algú a casa quan es plega de treballar i acarar la vellesa junts.
L'Ernest no diu ni que sí, ni que no i la Marga no insisteix, de moment.

Casablanca