.. La Laura recorrerà la sentencia que dóna la custòdia del Xavi al seu ex i mentrestant li demana que deixi que el seu fill passi l'estiu amb ella.
El Robert li diu textualment: "El veuràs quan et toqui i punt" i afegeix amb força rancúnia: "Ho recordes?", fent una clara referència a les paraules que en més d'una ocasió li havia dit la Laura a ell.

La noia està desesperada i ho acaba pagant el David, que l'ha consolada quan ha sabut la decisió del jutge perquè ella li ho ha demanat, a qui diu que mai s'hauria d'haver casat amb ell i que per culpa seva ha perdut el Xavi. Li assegura que quan ella tingui el nen no el veurà perquè poc temps que té no el vol compartir.
El David es queda fet pols perquè li hauria agradat continuar veient el Xavi ara que tornen a ser amics.

La Pilar s'ha quedat "pallà" després que el Iassir i el Kanam han desaparegut de la seva vida. Sembla que res l'importa i s'ha desenganxat de la vida quotidiana.
La Roser intenta fer-la aterrar però no se'n surt de cap manera i el Rafa també està força amoïnat.

La Marta no li diu a l'Ivan que ha avortat sinó que ha perdut el fill. Podrien ser dues maneres de definir el mateix fet si no fos perquè tal i com ho expliquen ella i la Paquita queda clar que la pèrdua no va ser voluntària.
A l'Ivan li sap molt de greu però anima la Marta dient-li que l'estima i que ja tindran fills més endavant.

Es concentra en el negoci amb el David i ja estan buscant un local i han fet una pàgina Web on anuncien els seus productes.
L'amistat entre els dos socis cada cop és més gran. Mala senyal, això no pot acabar bé.

El Narcís només pensa a reconciliar-se amb la Neus que encara és de viatge. Li compra un cadell de gos, per donar-li una sorpresa quan torni, i l'enganyen de mala manera fent-li pagar molt més del que val.
El Pere i la Montse aconsegueixen solucionar el frau però la Montse està molt amoïnada perquè veu que el Narcís és incapaç de fer bon ús dels seus diners sense vigilància.
Una solució seria incapacitar el Narcís en el tema econòmic, el Pere ho va fer amb la Neus, però no sap com s'ho agafarà el seu fill. A la Teresa li sembla bé aquesta opció.

La Clara ja té l'alta del tractament i, a partir d'ara, els controls seran rutinaris i força espaiats.
Va a veure el Dani i li diu que encara no se sent preparada per a viure amb ell. Llavors el Dani parla de tornar a Cardiff i de vendre la fusteria que tenen a mitges.
En principi la Clara hi està d'acord però després s'hi repensa i li proposa al Dani de comprar-li la seva part. El Dani, que ja n'està tip de ser "la xeringa de la vila", decideix acabar els encàrrecs que té pendents i tocar el dos volant cap a Cardiff amb els diners de la venda de la seva part.
La Clara confessa a la Núria que estima el Dani però que els dos han de tornar a començar de zero. Diu, "Encara que l'estimi no vull que pateixi per culpa meva". Jo diria que aquesta noia no acaba de tenir clar què vol dir "estimar".

El Gus ja es creu boig perdut i el psiquiatra parla d'ingressar-lo uns dies per a fer-li unes proves.
Si el Paco no l'hagués acompanyat en aquesta visita potser el noi hagués acabat amb una camisa de força i amb dutxes d'aigua freda.
Com que tot plegat cada cop és més seriós, la Mar decideix explicar al Gus que és ella la responsable de la seva "bogeria" o sigui, que és ella qui feia els sorollets. Sembla ser que el noi no va aconseguir enredar l'hipnotitzadora i la Mar li estava fent provar la mateixa medicina que ell havia utilitzat amb ella.
La resposta del Gus és taxativa: no vol tornar a veure la Mar i la vol fora del pis ja!

El Manu i la K També discuteixen (potser sí que el pis està maleït) per la intransigència del noi pel que fa a la Paula però acaben fent les paus després que al Manu li entra una mica de seny en aquell cap ple de cabells punxeguts.

La família d'acollida de la Paula ja ha esgotat tota la paciència que tenia (la Paula en fa una darrera de l'altra i cap de bona) i diu a Serveis Socials que no pot continuar fent-se càrrec de la xiqueta.
L'assistent social i el Manel la van a buscar i sembla que la Paula ja comença a veure amb bons ulls tornar, quan pugui, amb el seu pare.

El Peris i el Franciscu acaben fent les paus de manera definitiva després que la Gimpera (sense solta, ni volta) decideixi que deu una visita al Franciscu al bar del Peris.

El Marcel ha tornat per declarar en el judici del seu pare i després de fer-se el dur un parell de vegades amb la Núria, acaba confessant que ell també l'ha trobada molt a faltar.
Ja veurem com continua la trama però, de moment, la Núria ja ha aconseguit endur-se'l al llit.

I ara resulta que el Víctor ha quedat tan penjat dels encants de la Núria, que ja li ha dit del dret i del revés que no el vol veure més, que li diu a l'Assun que no vol tenir un fill amb ella perquè ha tingut una història amb la Núria que no pot oblidar
L'Assun el fa fora del llit i, suposo, de la seva vida.

Quan la Blanca ja té a les mans la foto de la que serà la seva filla adoptiva i en sap el nom, Hanna, el Fede decideix ser sincer i li diu que no vol tenir cap fill i que no canviarà de parer.
La Blanca es troba entre l'espasa (el Fede, per allò del la simbologia sexual) i la paret (la Hanna, per allò de que no queda cap més nom amb què associar-la). Implora al Fede que no la faci triar, que no pot fer-ho però ell no té altres arguments que dir-li que ell és el seu home, que l'estima amb bogeria però que no vol ser pare de cap de les maneres.
Ara, a veure què faràs, Blanca.

Casablanca