.. Una setmana més plena de despropòsits argumentals i ja en portem unes quantes. On és "El cor de la ciutat"? Vull que me'l tornin!, brrrrr!

La Dolors, després d'haver fet creure l'Eliseu que viurien junts i haver-li fet fer la maleta amb tots els petrixols, el deixa plantat a Cal Peris amb un simple "Gràcies per aquests dies tan bonics. Que tinguis sort. Ets un bon home".

I dit això se'n va a buscar el Pep al banc del "si no fos" i li diu "Va papa, anem, tornem a casa". Un final ben galdós per a una història que semblava prou engrescadora.

La Marta ja ha decidit que estima l'Ivan de veritat de la bona i aprofita que el novi i l'exnovi són de viatge de negocis (el que s'ha de veure!) per a avortar un fetus que no sap de quin dels dos és.
No sé jo si aquesta decisió unilateral sense dret a rèplica és massa ètica tenint en compte que la decisió de tenir el fill la van prendre de mutu acord l'Ivan i ella. Sigui com sigui... ja veurem com se'n surt la xiqueta.

La Laura ja té la sentència del jutge que dóna la pàtria potestat del Xavi al fastigós del Robert. En casos així s'entén perquè la Justicia es representa amb una figura amb els ulls embenats.

La parella Fede-Blanca estan d'enhorabona perquè l'Alba (princeseta a matar) ja ha donat el seu vistiplau a l'adopció que porta de corcoll a la parella.
Amb un "Per mi, ja podeu adoptar" (a mi un fill em diu això i dimiteixo com a mare) la neneta dóna per tancat l'assumpte.
I el més trist de tot és que al Fede i la Blanca els cau la bava. Qui adopta, ells o l'Alba? Qui és el fill, ells o l'Alba? Jo és que ja no sé on sóc enmig de tota la tirania filial que hi ha en aquesta sèrie.

EEl Narcís torna a casa perquè la propietària del pis no els vol mantenir el lloguer i la Neus se n'ha anat de viatge amb sa mare per a fer-se passar les penes. Què poc ha durat "casa nostra", encara que fos un miratge de vida en comú.

La Pilar paga un disbarat per a que el Iassir pugui ser enterrat en la terra que el va veure néixer.
El Kanam també s'acomiada de la mama Pilar i se'n va a buscar un lloc on poder viure.

l Manu està indignadíssim perquè tot i haver fet els 18 anys no ha passat la prova d'idoneïtat per a poder-se fer càrrec de la Paula. I això que a Serveis Socials no li coneixen la mala llet i només s'han basat en dades purament objectives!

El Manel continua sense poder atansar-se a un fill que, ara mateix, necessita el psiquiatre més que ell.

La Paula continuarà amb la família d'acollida fins que el Manel se'n pugui fer càrrec. Santa paciència la que té la família d'acollida!

El Gus continua amb la seva paranoia fantasmagoril i va al psiquiatre que l'empastilla després de la primera sessió. No se les pren, però, perquè el Paco li ha dit que provoquen addicció i dificulten les ereccions.
La Mar ja està prou mosca per la deixadesa sexual del Gus com per a incrementar-la amb unes pastilles.

Quan el Paco sap que el macarra que el volia matar ha anat a passar una llarga temporada ben lluny, decideix quedar-se a Sant Andreu. Ja veus què fàcil acaba sent tot.
Es proposa muntar el negoci de les trobades lligones homes-dones per a tornar els diners que li va deixar la Cecília.

Casablanca