.. EL PICANT I L’AMARG
La Cecília no se’n sap avenir de l’estratègia ideada pel Paco. Ara l’home, conscient que ha estat un bocamoll i tement que la perruquera ho canti tot, suplica silenci… però la Cecília té altres plans.

Així, per celebrar que mocs i febre són ja cosa del passat, convoca tota la família a un sopar a casa la Blanca, un sopar que prepararà ella en persona. I compra tota mena de condiments picants a l’engròs: pebre de caiena, tabasc, bitxo… quan arriba l’hora de sopar, seveix primer als homes que, en tastar-lo, s’enueguen i gairebé s’ofeguen.
Incrèduls, no entenen res, sobretot el Fede que, traient literalment foc pels queixals li demana si és que els vol matar.
I aleshores la Cecília ho explica tot davant la indignació dels dos homes (que expressen a base de tos) i la incredulitat de la Blanca.

La farmacèutica, en asabentar-se del que ha passat, s’enfada també amb la Cecília perquè no són maneres de fer les coses, i els fa fora a tots de casa, Fede inclòs.

La Cecília s’adona que aquest cop s’ha passat, i no només amb el picant. L’endemà mira d’arregblar les coses però la Blanca no en vol saber res i el Fede li etziba que tan de bo no s’haguéssin retrobat mai.
Sola i trista, la perruquera sembla realment abatuda.
Però el Paco aprofita la situació per iniciar un altre acostament que la dona aprofita per no sentir-se tan sola.

I al Fede li fan mal articulacions i ànima de dormir al sofà un dia darrera l’altra. La comunicació entre el matrimoni sembla cada cop més impossible i la noia pensa seriosament en separar-se: ella volia un home, no un nen…
Les nenes, mirant fotos antigues li fan veure que el Fede també ha renunciat a coses deixant de viatjar perquè ara té una família, i quan el barman, ara sí, francament penedit, li suplica perdó, li promet que,aquest cop sí, es comportarà com un home, que no podrà viure sense ella ni les seves filles… la Blanca cedeix emocionada i es produeix l’esperada reconciliació.

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA
La Magalí segueix sobredimensionant el Peris en els moments més impensats però, a més, ara sembla tenir alguna de les dots vidents de la Mar.

Aconsella el David que no firmi el contracte, que és una trampa i parlant amb l’Ivan, li diu que no són amics, sinó coneguts.
El Peris, en canvi, és partidari de que el David firmi i tots dos tenen un petit enfrontament que porta a l’home a demanar-li que no es fiqui en els afers professionals del seu fill…

Més tard, ella li dirà al David que el seu pare no el valora, que no el té en compte per res… I el David parla amb el Peris per dir-li que sigui una mica més diplomàtic.

Però, fins i tot quan l’home es disculpa, la noia segueix tenint estranyes visions del Peris.
La darrera, que pot ser que l’home intenti enverinar-la…de manera que opta per portar-se el dinar al Peris, buscant qualsevol excusa.
Per acabar-ho d’adobar, la Carolina té uns còlics persistents i la Magalí canvia dissimuladament les infusions que el Peris prepara perquè no se’n fia.

PRÈDIQUES I PASSIONS
El pobre Rafa es troba en plena tempesta espiritual i sexual.
D’una banda, no és capaç de complir amb la feina, no arriba la mercaderia sencera a cop de passió… I la Isabeleta li retreu els errors i, amb mala cara, li diu que és feble.

Per reconciliar-se, els dos decideixen anar a predicar i a repartir revistes de la congregació.
Una d’aquestes revistes va aparar a la farmàcia, on l’ajudant de la Blanca assegura que està molt d’acord amb la màxima “estimeu-vos els uns als altres”.
I es veu que el Rafa vol fer un treball de camp sobre la màxima perquè, al vespre, entra d’esquitllentes a la farmàcia on, en un esclat de passió, destrossen algunes provetes…

I la Carme també es troba sota els efectes d’un desig incontrolat envers un Roger que la truca quan sap que està davant la seva dona, que, a través de la Consol, li fa arribar entrades per anar a una expossició sobre Dalí a Figueres… ella, advertida per la Núria, inicialment pensa no fer-li cas, però, ja se sap que la carn és dèbil i, després d’una enganxada amb la Consol pel tema dels medicaments i del viatge al Brasil, decideix anar a buscar el Roger i comprovar si els records són tan agradables com la cosa tangible.

TRÀFIC AERI
La Núria rep una trucada del Gus on li diu que si va a Praga dijous trobarà una beca que l’està esperant. La noia dubta un instant però, atiada per l’Àlex, decideix anar-hi.
Fa unes preciptades maletes i deixa sola la Carme que, lliure de la veu de la consciència que és la seva filla, té un motiu més per viure una aventura apassionada amb el Roger…

A la Núria li fan una festa de comiat que l’emociona i la Marta l’acompanya a l’aeroport. Parlen de tenir fills, del que significa anar-se’n sis mesos… i quan s’acomiaden, als passadissos d’embarcament, la pianista es troba amb la Clara!
La Clara que ha partit peres amb el Dani i que ha decidit tornar a Sant Andreu per sempre.

I quan la Clara arriba a casa de la Carme, la troba en plena festa amb el Roger i passa la nit a la pensió, amb la Paquita & company, però l’endemà, i a instàncies de la Carme, s’instal·la a casa seva.

I de París arriba també el Marcel, enyorat de la Desi i es queda a sopar amb la Mari. Aquesta li diu que la Núria se’n va a Praga, i el periodista, després de dubtar un instan, decideix no anar-la a acomiadar… perquè ja no tenen res a dir-se.

RAMON, INVESTIGADOR PRIVAT
La Pilar i la Roser decideixen donar els diners que tenen reservats per Nadal al Sàhara en comptes de la parròquia. El Sàhara es posa més content que un gínjol i el Ramon no se’l mira amb ghaire bons ulls.

Més tard, les dues dones s’assabenten que el presumpte aventurer no ha anat a l’Àfrica, tal com va fer creure a tothom i demanen al mosso en pràctiques que investigui si és cert que el Sàhara és un farsant.

El Ramon descobreix que l’ONG en qüestió no existeix i l’amenaça amb denunciar-lo i li assegura que li caurà el pèl, però el Sàhara no s’espanta i també amenaça el noi amb què només es podrà posar l’uniforme per Carnestoltes….
La guerra està servida.

EL SEGREST
La Magalí segueix cada cop més paranoica amb el Peris. Va a veure el David, però aquest es troba en plena enganxada amb el Bryan (que ha estat contractat com a cuiner dels plats industrials) i l’Ivan. Ell no la pot escoltar i engega la noia quan li diu que el seu pare no el valora.

Així que decideix prendre mesures per compte propi: a la farmàcia compra tots els bolquers que pot, les papilles i altres articles de necessitat.
La Carolina té hora al metge i una estona abans, la Magalí diu al Peris que la Cinta li ha dit que porti la nena a fer un vol.
L’home ja està inquiet per si es retarden, però si ho ha dit la Cinta…

I quan passa l’hora i arriba la Cinta, s’asabenta que no ha estat ella qui li ha dit de fer un tomb… així que, horroritzada, comença a sospitar alguna cosa: descobreix que no hi ha les coses de la nena i comprén la crua realitat: els han segrestat la filla!

I ja molt lluny d’allà, la Magalí va dient a la Carolina: “No has de tenir por de res”……

Spock