.. El protector
El David, amb ganes o sense, és el protector oficial de la Magalí.
El Nelson prou l'avisa que aquesta xiqueta s'està aposentant en la seva vida però ell, ves a saber perquè, no es veu en cor de deixar-la sola amb els seus problemes. El David li fa de pare i de mare, la cuida, la fa anar al psiquiatre, li fa prendre les pastilles receptades i li fa prometre que no tornarà a provar les altres... tot això treballant com un ruc al catering i amb l'ai al cor perquè la Magalí continua fent de cangur de la Carolina.

I és que aquesta noia ha tingut reaccions força estranyes aquesta setmana: sembla que truca als seus pares i no li fan cas (de fet, ella tampoc els explica què li passa realment i tampoc vol anar allà on són ells); es frega amb nerviosisme malaltís la galta que el Peris li acarona en senyal d'afecte paternal; plora pels racons i veu (sense veure-ho realment) com el Peris li confessa que és el violador, uffff...
Bé no ho està la noia i possiblement el seu mal va més enllà de les pastilles. Va apanyat el David!

El joc de la llanterna
Aquest joc sexual, que encara desconeixem, devia ser d'allò més atractiu perquè sembla haver deixat un record fantàstic en la Noelia que no para d'assetjar directament el Rafa allà on el troba. Poc importa a la mossa que el noi estigui casat o que deixi anar avorrides frases lapidàries, se li llença a la boca i llestos.

En una d'aquestes, amb un Rafa que ja oblida la religió i es deixa endur per la carn, el Sahara els atrapa en plena morrejada. I ja tenim dos homes units (o desunits) per un secret. El Rafa no pot dir que ha vist el Sahara perquè representa que és a l'Africa i ell no hi anat a portar cap paquet tan lluny i el Sahara no pot dir que ha vist el Rafa perquè com que és a l'Africa i no té prismàtics ...
Això farà un pet com una gla.

La família i una més
Entre les lliçons misògines del Paco al Fede sobre com fer-s'ho per tornar a ser el "reiet de casa seva", la immaduresa crònica del noi, la ceguesa de la Blanca que sembla que sempre baixi de la figuera i la ganduleria de la Cecília (que està de més allí) i l'Alba que no poden fer res de res a casa per por que els caiguin els anells... aquesta família no s'aguanta per enlloc.
Faria riure i tot si no fes plorar, el tema.

Com en una tragèdia grega
La Paquita no porta gens bé el seu paper de dona que, obligada per la fatalitat, ha de renunciar a l'amor d'un home a causa de la seva filla. Ella aboca tota la seva frustració en l'Ernest i el fa responsable i culpable de tot.

La Marta, pobrissona, no hi deu res en tot això (ai, senyor!). L'Ivan, potser per a poder perdonar la Marta, fa el mateix que la Paquita i fins s'atreveix a anar al consultori de l'Ernest com si fos un marit ultratjat.

I l'Ernest es queda sense núvia i amb tots els retrets del món al seu damunt. Sort en té de la Marga (la seva ex-prostituta) que l'escolta com una amiga.

Quan sembla que la Paquita està més amansida per les reflexions (força encertades) de la Remei i el Lluís, la fatalitat torna a aparèixer: la Paquita veu com l'Ernest fa un petó a la mà de la Marga agraint-li la seva companyia i comprensió. I apa, la tragèdia torna a estar servida.

L'amor no té fronteres
La Pilar i el Santiago festegen clandestinament com si tinguessin 14 anys per por a la reacció de la Roser que ara treballa (bé... és un dir) a la parada amb la Pilar.

Després de múltiples despropòsits la parella aconsegueix fer l'amor al pis de la Pilar i, com era previsible, la Roser enxampa el Santiago amb la seva bata rosa en tornar a casa abans d'hora.
A partir d'aquest moment a la feliç i enamorada parella ja no els cal amagar-se més. L'únic que han de fer és suportar estoicament les animalades de la Roser i el seu lloro.

La viuda negra
Talment com fa aquesta aranya, la Mari teixeix una teranyina al voltant del Marcel com aquell qui no vol la cosa. Mentre es fa la desmenjada, aconsegueix que el noi faci tot el que li demana.

El Marcel sembla un carallot perquè hi va caient sense adonar-se'n. I això que el Fede no el deixa viure explicant-li del dret i del revés el joc que es porta la Mari entre mans. Però el periodista, cec i sord, creu que té la situació ben controlada. Angelet!

Ara vinc... ara no vinc
La Mar està tan enamorada del Gus que el seguiria a la fi del món sense pensar en les conseqüències. El Gus també està enamorat però com que és un geni necessita estar sol a Praga per a poder composar. I clar, no sap com dir a la Mar que el millor que pot fer pels dos és no acompanyar-lo.

Qui sí en sap de dir les coses és el Paco que ha buscat feina a la TV per a la "pitonissa Mar" i entre els seus consells i els de l'Àlex que entén la necessitat de solitud d'un geni per a no espantar la musa de la composició, la Mar acaba decidint que es quedarà a Sant Andreu esperant el retorn del seu "Ulises", no sabem si teixint una tela, o no.

On has estat tots aquests anys?
La Pepita, aquella senyora que va aparèixer fa molts programes buscant sense èxit la Teresa, sembla ser una dona de recursos que no es dóna. Ha anat a un programa de la tele per a que el seu "wanted" arribi a tots els racons de la terra.

El Narcís i la Neus veuen el programa i tenen clar que la Teresa que busca la Pepita és la seva àvia però ella no s'avé a raons perquè creu que la Pepita és morta de fa temps.
Els xiquets, amb un seguit de paranys ben posats, aconsegueixen que les dues dones parlin per telèfon i es reconeguin.

De fora vindran, que de casa et trauran
La Núria té la possibilitat d'obtenir una beca a l'estranger per a perfeccionar els seus estudis i, alhora, pot entrar a la plantilla de l'SMUC com a professora.
Es decanta per aquesta segona opció perquè li fa gràcia treballar al costat de la Rosa.

El que ella no sap, i la Rosa sap massa tard, és que el lloc que ocuparà és el lloc que el director havia donat a la Rosa fins ara.
Quan la Rosa sap que no li renovaran el contracte intenta convèncer la Núria per tal que agafi la beca d'estudis a l'estranger però la noia li diu que ja s'ha compromès amb la feina i que la setmana vinent signarà el contracte, si aprova les pràctiques. I sabeu qui li ha d'aprovar les pràctiques? La Rosa, je, je, je...

Aparteu les criatures!
L'Urpinell (sí, sí...l'assetjador bavós) i la seva empresa seran, si els pressupostos s'ajusten, els encarregats de renovar el sistema informàtic del CAP.
Que Déu els agafi confessats!

Casablanca