.. El Maquiavel de St. Andreu

Les coses per a l'Ivan no poden tornar a ser com abans. El que va passar la setmana passada ha marcat un punt d'inflexió en el personatge i ha destapat la part més fosca i venjativa del noi.

Continua amb la Marta però no pot deixar de pensar en el que va fer i això, junt amb les ganes de la noia de ser perdonada, fa que la relació es vagi convertint, poc a poc, en una insana relació de submissió. Ell mana, amb bones paraules, això sí, i la Marta obeeix.

El David, el tercer en discòrdia, també en surt molt malparat en la seva relació en el negoci del catering. L'Ivan es compromet amb comandes multitudinàries per abans d'ahir i és el David, junt amb el Nelson, qui ha de treure les castanyes del foc treballant matí, tarda i nit.
Les queixes no tarden a arribar, però l'Ivan no perd els estreps, ni les bones paraules, i justifica l'excés de feina desvaloritzant la professionalitat del David: que si no et saps organitzar, que si un bon cuiner ha de saber utilitzar productes congelats, que si no cal ser tan tiquis-miquis i anar de "gran chef" per la vida, que si no te'n surts haurem d'agafar un altre cuiner,...
El David s'adona que l'Ivan li vol fer el paquet (d'alguna cosa li deu haver servit l'experiència adquirida amb la "pruna Claudia") però quan ho comenta al Peris i a la Marta sempre rep la mateixa resposta: L'Ivan no faria una cosa així. Ell accepta els encàrrecs per guanyar diners i tirar endavant el negoci. Què n'és de susceptible el David! ;-)

Harry el brut

Antigament conegut com a Ramon de les olives, aquest personatge està disposat a utilitzar els recursos de la seva nova feina extralimitant-se, per ous, en les seves funcions. La seva manera de collar el personal és força barroera i fa referència sempre a les parts baixes masculines. O les matxuca literalment o amenaça amb fer-ho, dues possibilitats que posen els pèls de punta als mascles que gosen mirar-lo a la cara.

La setmana passada van ser dos marrecs malcriats qui van tastar les seves dots de persuasió i aquesta setmana li ha tocat la loteria ouera a l'Urpinell. La Laura estava esperant amb candeletes un trasllat de la feina a Badalona per treure's el bavós de l'Urpinelll de sobre però la seva cap només (?) li pot oferir un trasllat a Manresa (del Cor de la Ciutat al Cor de Catalunya) i això la fa enfadar tant que decideix deixar la feina plena de sana indignació. Això sí, a l'empresa s'han portat tan bé que li han arreglat els papers de l'atur!
I per si la noia encara no en tenia prou, l'Urpinell li ofereix un lloc de secretària a la seva empresa ara que s'ha quedat sense feina. Cinisme? Noooo... bona persona que és un, uffff!

La Laura es decideix a posar una denúncia a l'Urpinell per assatjament i és així com el nostre "Harry el brut" s'assabenta de tot plegat i, en lloc de deixar que actuï el mecanisme de la justícia, actua ell. El va a trobar vestit de mosso (lleig, lleig...), li diu que la Laura és amiga seva, que no suporta els homes que acolloneixen les dones i que pobre d'ell si la torna a molestar perquè "sóc dels que pensen que als homes com tu se'ls hauria de deixar sense ous".
A l'Urpinell la camisa li ha quedat dues talles gran.

El mercat de les flors

Des que el Santiago treballa al mercat que aquest s'ha convertit en alguna cosa més que un lloc de pas on hi ha trobades inesperades, cites bíbliques i xafarderies de la bacallanera. Ara és un lloc amb tanta entitat com La Fusteria o el bar del Peris i hi passen forces coses.

La parada de la Pilar ja no fa olor de fuet sinó de vares de St. Josep que són les flors que el Santiago regala amb regularitat a la Pilar. Ell diu que li agraeix que hagi sigut tan comprensiva amb tots els seus problemes i ella... s'ho deixa agrair.
La Roser es mor d'enveja i no fa res més que dir pestes de l'home i discutir amb sa germana de forma monotemàtica.

La Isabeleta creu que el Rafa està desaprofitat a la parada de la Pilar i s'ha proposat que l'home canviï de feina a veure si aconsegueixen guanyar una mica més de diners d'una vegada per totes.
Al Rafa ja li va bé això d'anar mandrejant per la parada encara que guanyi poc però l'actitud de la Pilar defensant l'integritat del Santiago i acusant-lo a ell de xafarder (a veure qui li porta les flors, eh?) fa que es repensi continuar amb ella.

Que ell ha vist com el Santiago, amb el mercat tancat, donava una sonora plantufada a una noia que estava de molt bon veure i això, segons la bíblia, no està gaire ben fet. Ai, si ho sap el Harry tindrem més ous amenaçats!

El grup de teatre, que ja no es pot trobar al mercat per a assajar, decideix reconvertir-se en "grup lotero" per estalviar-se les despeses que comportaria llogar un local per a trobar-se. El Francisco posa el crit el cel perquè no acaba d'entendre què té a veure el "teiatro" amb la "6/49" però ha d'acabar claudicant per a no quedar-se al marge de la nova penya.

La crida del desert

Aquesta setmana hem conegut el germà petit del Tomàs, una joia! El seu debut a la sèrie ha estat força simbòlic i, possiblement, sigui premonitori.
Ha arribat a la festa d'aniversari que la família Borràs havia muntat pel Tomàs i ha bufat pel morro les espelmes del pastís sense que el seu germà se n'adonés. I jo diria que la bufada d'espelmes no és l'única cosa que prendrà al seu germà aquest sobrat que es fa anomenar Sahara.

El Tomàs cada dia està més penjat de la Montse i fins li ha fet un petó el dia de la festa. La Montse el considera un amic i prou i el petó no li va fer ni pessigolles.
La Mari, amb un bon criteri que no sé pas d'on li deu haver sortit, li aconsella que deixi les coses clares amb el Tomàs ràpidament, abans de que ell es continuï fent il·lusions. Però no sé si la Montse està gaire per aquests brocs perquè resulta que el tal Pep Sahara li recorda les sensacions que tenia al costat del Huari. Parlar amb el Pep del desert i el Marroc en una trobada on el noi no para de llençar flashos enlluernadors (a tall d'exemple, llegiu aquesta megapretensiosa frase: "A vegades, algunes ONG i JO fem coses junts" ) sembla que li ha fet sentir, altre cop, la crida del desert.

I mentre la Montse està ben enlluernada, el Pep parla d'ella amb el Tomàs amb una manca de respecte que fa que el germà gran es posi en guàrdia i li digui que la deixi en pau, que a ell li agrada i no pensa admetre interferències.
El Pep li diu que no s'amoïni, que a ell no li interessa per a res, tot i que primer havia dit que la Montse tenia un bon "polvet" per a la seva edat.
Ai, Tomàs, com patiràs!!!!!!!

El retorn

El Lluís, el taxista que va deixar la Paquita per anar a viure amb un company de feina, torna a deixar-se veure per Sant Andreu. Sembla que la relació no va arribar a bon port i la Paquita, després del mal any que ha passat amb el Manel, està molt contenta de tenir-lo a la vora.
Els dos han coincidit en el gimnàs on la dispesera fa exercici per prescripció facultativa de l'Ernest que sembla extralimitar-se en la relació metge-pacient.

La Carme també ha arribat a Sant Andreu disposada a avaluar l'oferta de treball en el CAP que l'Ernest li va fer. La feina li agrada i la Consol, serà una de les seves noves companyes, es mostra prou amigable com per a decidir-se a fer el cop de cap però la Núria no li posa gens fàcil.
La noia encara té clavada l'espina de la seva darrera visita a Figueres i es mostra freda i distant quan no li engega una bateria de retrets.
La Carme, desanimada pel panorama familiar, decideix tornar a Figueres, i és llavors quan la Núria es treu la cuirassa i li demana que es quedi, que la necessita al seu costat i que vol que, fins i tot, visqui amb ella.

El rei del mambo

Tres satèl.lits ronden el Marcel que no acaba d'aclarir els seus sentiments. La Mari, amb l'excusa de que s'havien d'explicar moltes coses, li fa un bon petó als morros i quan veu que no és corresposta li diu que li devia i que ara ja estan en pau.
També li diu que ell encara està penjat de la Núria i que no sembla que amb l'Ivonne les coses vagin gaire bé.

La Núria, que fins ara es moria cada cop que veia el seu ex, es meravella d'haver trobat en l'Àlex, un company de l'escola de música, la persona ideal per a anar curant les ferides del Marcel.

El periodista no sap ben bé què vol però sí que té clar què no vol: continuar amb l'Ivonne (potser li fa mal el braç de porta-la tant de temps penjada).
Com que no és home d'allargar indefinidament els mals rollos, li diu a l'Ivonne que han de fer un pas endavant en la seva relació. La noia ja es veu vestida de blanc, amb arròs a l'escot i les campanes de Sant Andreu repicant desaforades.
Tot es fa fonedís quan el Marcel li aclareix que el pas endavant l'hauran de fer per separat perquè ell ja no vol continuar al seu costat. Allò que dius... delicat no ho és gaire aquest xicot, uffff!

Casablanca