.. Una fugida amb traïció, una retirada amb la cua entre les cames, un intent de "robatori" amb egoisme, nocturnitat i alevosia, un matrimoni "massoca", una declaració d'amor no corresposta, un pare borratxo i una especial manera d'expiar les culpes són els protagonistes d'aquesta setmana tan moguda com l'anterior.

El Toni que havia de començar una nova vida al costat de la Fina a l'altra part de món amb els ronyons ben coberts, si es descuida la comença altre cop a la presó. I és que de la Fina no et pots creure ni l'hora si la hi demanes, ufffff!
Tot estava preparat, el vaixell per a fugir, els diners (que tenia la Fina, clar), els adéus a la família, les maletes fetes... i la noia no es presenta a la cita.
En un casament és normal haver d'esperar la nòvia però el Toni creu que en una fugida a la desesperada no i és per això que comença a esbrinar què ha passat.
A casa de la Fina no hi ha res de res, a l'hospital li confirmen que l'Àxel no és fill d'ella i el Toni acaba veient clar que la noia li ha tornat a aixecar la camisa.
La policia el busca per tot Sant Andreu i ell es refugia a casa de la Mari. Allí rep una trucada de la Fina que li diu que marxi pitant cap al vaixell perquè l'ha denunciat a la policia i també rep 8 milions de pessetes, els diners que la "pájara" els va "timar" abans que a ell el tanquessin a la presó. Tot això amanit amb paraules d'estimació i amb allò de que "això és el millor pels dos".
Els fets, però, ens diuen una altra cosa: la Fina ha pagat 8 milions de pessetes per a desempallegar-se del Toni i poder disfrutar de la resta de diners amb el seu home a qui va a buscar a la presó.
El Toni , pensant que és l'home més ruc que hi ha sota la capa del sol, intenta marxar de Sant Andreu que està ocupat per la policia. El Ramon serà el seu àngel guardià i el portarà a bon port, vull dir al port on hi ha el vaixell on el Toni acaba embarcant cap al Brasil.

S'ha trastocat el Ramon? Sí. Ara és un home que vol compensar el mal que havia fet (en aquest cas a la Mari) mentre obre nous fronts malèvols acomiadant injustament la Gemma. Un joc una mica pervers aquest de fer mal i després compensar-lo, no?
I no us penseu, quan el Ramon es posa a "compensar" no té aturador: confessa a la Judit, sense cap mena de penediment, que va ser ell qui va enviar el Natxo a l'hospital per haver forçat la Mari. Fa por aquest xiquet, fa por.

I la "Pocas Luces", que fa honor al seu malnom, no declara en la vista preliminar del judici per violació perquè li fa pena veure el Natxo en coma i pensar que està així per culpa del seu germà.
Sort que el judici, li agradi o no, continua els tràmits d'ofici.

Un altre que fa por és l'Eduard que ha perdut tot l'encant que va tenir en el seu moment. Fins la Paquita, que té molt clar que un negoci és un negoci, li demana que deixi lliure l'habitació que ocupa amb l'Antònia a la pensió.
L'Eduard només té al cap quedar-se l'Isaac i és sord i cec a qualsevol raonament o demanda de pietat per part de la Montse.
Ho té tot lligat. Ha interposat una demanda judicial de reconeixement de paternitat i pensa instal·lar-se amb el seu fill dos anys a EEUU treballant en una universitat de Michigan. Després d'aquests dos anys potser anirà a estudiar els costums dels pingüins blaus de l'Artic, per posar un exemple.
La Montse, no entenc perquè, sembla que té totes les de perdre en el judici per la custodia si es confirma que l'Eduard és el pare biològic de l'Isaac.
La família Borràs haurà de continuar patint unes quantes setmanes més.

La Rut se'n va de Sant Andreu amb les maletes plenes de roba, l'única cosa dels seus somnis de grandesa que no ha d'abandonar. El seu pare (si és que com la família no hi ha res) se l'endú cap a Súria derrotada i mansoia. Ja veurem quan de temps li dura aquesta actitud.
El Jordi, avergonyit per tot el que ha arribat a fer i amb signes evidents d'estar encara penjat de la Rut, no accepta la meitat del "botí de guerra" que li ofereix el Martí i agafa, només, els diners que necessita per a pagar tots els seus deutes.
La Núria, sense gens de compassió per la Rut, s'alegra de retrobar el seu pare altra cop i li torna a oferir casa seva. El Jordi, però, no accepta la oferta perquè es considera "indigne" de tants favors. Ara resultarà que l'home s'haurà fet gran i ja no li podrem tornar a dir Peter Pan ;-)

La Dora i el Fabra estan arribant al límit de la convivència familiar i ja no els queda ni el respecte mutu. Ara, això sí, continuen vivint a la mateixa casa pel bé de la "nena" que ja els ha deixat ben clar que per ella no han de continuar junts.

El Quim, que tampoc té cap mena de respecte cap a sí mateix ni cap al seu fill, torna a agafar una altra borratxera després de sentir com l'Empar li canta les quaranta.
I el Max, noi de paraula, agafa una turca com un piano amb la botella que no s'ha acabat el Quim.
També està de pega aquest xiquet, eh? Un pare bològic desconegut, una mare drogaaddicte que mor per sobredosi, un pare adoptiu borratxo, una mare adoptiva a la quinta forca i el xicot que li agrada s'escandalitza quan ell li explica els seus sentiments.
I no queda aquí la cosa perquè l'imbècil del Joel (on té el gust el Max???), amb una mostra de sensibilitat extrema, escampa l'inclinació sexual del que abans era el seu amic als quatre vents.
Vist tot això, només em queda un dubte: aconseguirà aprovar el curs, el Max?

Casablanca