..El robatori de la Farmàcia té dues conseqüències ben diferents. El Peris, segur de que ha estat el David el lladre, el fa fora de casa durant una discussió on el David el colpeja a l'estómac després de rebre una bufetada del seu pare. Li diu que no el vol tornar a veure mai més. El David tampoc vol tornar a casa i comença el seu pelegrinatge a la recerca d'un lloc on quedar-se uns quants dies. L'Àngel, el seu millor amic (?) i "mestre" li gira l'esquena. Tampoc té sort amb la Marta i la Núria. Acaba trucant a la porta de la seva germana i allí es queda, de moment. La Cinta li porta quatre coses i aprofita per intentar fer-lo tornar a casa, però el David no en vol saber res.
La convivència a casa de la Laura cada cop és més difícil per la despreocupació i la deixadesa del David. El Marcel li planta cara i el David li demana a la Núria de marxar lluny de Sant Andreu i treballar com a "temporers". La Núria no ho accepta i, alhora, li repeteix que no l'estima.
El David, fart de tot, roba una moto i la crema a la platja després d'haver escridassat un indigent.
El Jaume i la Roser creuen que el lladre ha estat el Jordi, li expliquen a la Carme i, la Núria, no sap com desfer l'embolic sense delatar-se i delatar el David.
La Carme parla amb el Jordi que li assegura que no en sap res de tot plegat i aprofita per a recordar-li que ell és el pare de la Núria i que ella no és la seva mare tot i haver-se'n fet càrrec i haver-la criat i educat a la seva manera. Després de la lipotímia de la Núria, la Carme sap que van ser ella i el David qui van robar la farmàcia i quan el David va a casa seva per preocupar-se per l'estat de la Núria, la Carme li diu el que sap i l'amenaça amb dir-ho a la policia si el torna a veure amb la Núria.

El Carles mor a l'hospital, al costat de la seva filla, a causa d'una embòlia. Li fa prometre a l'Olga que no vendrà mai el Xicago ni es casarà amb el Martí. Les darreres paraules del Carles són per la Paquita i estan plenes d'amor i de perdó vers ella.
El Martí, a la sala d'espera de l'hospital, no perd pistonada: fa sentir culpable a la Marta de l'estat del Carles per tal d'assegurar, així, el seu silenci. La Paquita està desesperada perquè el Carles, a l'habitació de l'hospital, l'ha rebutjada i l'Olga l'ha feta fora. L'Olga afegeix llenya al foc quan li diu que les darreres paraules del Carles han estat de rebuig cap a ella. La Paquita se sent, llavors, culpable de la mor del Carles. El pes del secret que guarda la Marta aconsegueix que faci, més que mai, costat de la seva mare i s'allunyi dels que abans eren els seus millors amics, la Núria i el David.
Mare i filla estan preocupades pel seu futur: la Paquita no té feina i la Marta parla de començar a treballar. La Paquita intenta tranquilitzar-la i li diu que trobarà una altra feina i que la Marta anirà a la Universitat.
Després de l'ultimàtum de 24 hores de l'Olga, mare i filla recullen tot que tenen a casa del Carles i, quan es disposaven a marxar cap a casa de la Clara (les deixa viure allà fins que trobin un altre lloc), arriba el Martí que els hi demana les claus. Veu el rellotge que la Paquita va regalar al Carles i no deixa que se l'emporti. Més tard, quan l'Olga ja és a casa, el Martí li dóna el rellotge i li repeteix que vol que ella sigui la seva dona i que està disposat a oblidar el que hi ha hagut entre el Matt i ella si és que hi ha hagut alguna cosa. L'Olga li diu que es pot quedar el rellotge perquè la inscripció es pot esborrar i li explica que el seu pare li va fer prometre que mai es vendria el Xicago i que tampoc volia que es casés amb ell. El Martí és tot tendresa i dedicació i l'Olga acaba refugiant-se en els seus braços.

El comportament de la Núria, tota ella neguit, crits i mala llet, posa en alerta l'Adrià que parla amb la Clara. Després d'una breu trobada amb la Núria, la Clara sap que la seva filla pren anfetes. Intenta avisar la Carme però aquesta no ho vol acceptar de cap de les maneres. També parla amb el Jordi i li explica com està la situació. Ell sí que fa cas a la Clara i va a veure la seva filla perquè també té clar que va ser ella qui va robar la Farmàcia. La discussió acaba quan la Núria tracta el seu pare de borratxo i el fa fora de casa.

Tampoc es talla gens amb les veritats que escup a la Carme i als seus avis paterns en plena tertulia familiar: anar al llit amb un fastigós (Carme), fer trucades amenaçant la Clara (Jaume) i intent de "compra" (Roser). Els retrata ben retratats, vaja! Una heroïcitat com aquesta bé es mereix una celebració, no? Doncs pastilles i alcohol a manta amb el David fins que cau ben rodona. El David la deixa feta una porqueria a la porta de casa seva.
La Carme ja no pot continuar tancant els ulls a l'evidència i després de parlar amb la Núria se n'adona de que no pot fer-hi res tota sola. Parla amb la Clara per trobar una solució al problema i acorden posar-se en contacte amb una psicòloga que coneix molt bé la problemàtica de l'adolescència i la drogadicció. La primera entrevista de la Carme i el Jordi amb la psicòloga és força divertida. L'Anna no està per formalismes de cap mena i és més directa que el "Concorde". L'Anna (la psicòloga), a partir dels comentaris dels pares té un primer esbós de la problemàtica de la Núria i demana de parlar amb ella. La Carme planteja a la seva filla la possibilitat de posar una psicòloga a la seva vida i, després d'una discussió (habitual ja en aquella casa), la Núria li diu que faci el que vulgui.

El Santi continua insistint a la Mari per tal que avorti però ella està molt segura de que vol ser una "mare soltera". El Santi li arriba a dir que ella no el pot obligar a ser pare perquè creu que, tard o d'hora, la Mari li retreurà la seva paternitat.

El Huari vol marxar del pis que comparteix i li demana al Quim si, de moment, es pot instal·lar a la botiga. Queda amb la Montse altre cop, aquesta vegada per anar al cinema. La mare de la Montse continua posant pegues a aquesta relació. Després de prendre una copa en un bar, a la sortida del cinema, i entre riures i bromes, la Montse accedeix a anar a la botiga del Quim amb el Huari a prendre un te. L'escena es va entendrint fins que arriba el primer petó, un dels petons més dolços i sensuals que he vist en una sèrie.

El Matt va deixant anar el seu passat amb comptagotes. Divendres passat vam saber que era capellà, el dimarts li diu a l'Olga que va matar la seva mare i el dimecres ja ens queda clar que el que va fer va ser ajudar-la a morir perquè tenia una malaltia degenerativa i era voluntat seva no arribar fins al final. A causa d'això va estar un temps a la presó a l'espera del judici i el van absoldre quan van trobar el Testament Vital de la seva mare on deixava ben clar que no volia morir patint. Va perdre, però, la seva parròquia a Gal·les. El Matt es debat entre l'exercici del sacerdoci i l'estimació que sent per l'Olga. Un amic seu, capellà també, li aconsella que el que ha de fer és seguir allò que li dicti el cor. Després de l'enterrament del Carles, el Matt i l'Olga hauran de parlar del seu futur i decidir si s'estimen prou com per a donar-se una oportunitat. L'Olga també posposa, per a després de l'enterrament del seu pare, una trobada amb el Martí per tal de parlar de la seva relació. Però el Matt no apareix a l'enterrament i quan l'Olga el va a buscar a la fusteria la Clara li diu que el Matt serà fora 2 mesos i li dóna una carta que ell ha deixat per a l'Olga. No sabem quin és el contingut del missatge, però sí sabem que l'Olga s'enfada molt quan ho llegeix. Està tan ofuscada que va a casa del seu pare i dóna a la Paquita i la Marta un termini de 24 hores per marxar de casa i endur-se tot allò que sigui seu.

La vida en comú de la Pilar i el Ramon cada cop respon més als estereotips de mare/fill. La Pilar li està tant a sobre que el Ramon, inconscientment, acaba una conversa dient: "-Ja n'hi ha prou, mama!". Amb tot, el Ramon ha evolucionat. Ja no és aquell noi tímid i poca cosa del començament. Ha guanyat seguretat i desimboltura. Això fa que la Mari accepti donar un tomb amb ell amb cotxe.

Casablanca