.. A ca la Montse, el Narcís es desperta i descobreix amb horror que s'ha pixat al llit. Molt nervios agafa els llençols i el pijama i, després d'embotir-ho tot en una bossa de plàstic, posa el paquet en una motxileta. Surt molt neguitós al menjador i, dient que té pressa perquè ha quedat amb l'Adrià, se'n va sense ni esmorzar. Quan arriba a cal fuster, li fa prometre que no dirà a ningú el que veurà i li demana que renti a la seva rentadora la roba pixada. L'home intenta convencer el Narcís que parli amb sa mare però el noi no vol de cap de les maneres argumentant que no vol anar al psicòleg i que el tanquin... L'Adrià acepta i el fa anar a la dutxa...

La Roser porta croiisants a la Carme i li demana per la seva salut. Pregunta sobre el resultat de les análisis i la metgessa respon que només té manca de ferro i que li han receptat vitamines i prou. La Roser agafa la recepta dient que ja li portarà ella les medecines. A mitja conversa truca el Martí per explicar a la Carme que arriba avui i, de passada, per mirar de preparar el terreny per una possible trobada que no sembla concretar-se en res.

Qui no sap res del Martí és l'Olga: se n'assabenta a can Peris per la Carme, que li deixa caure la notícia de bon rotllo, però com que l'Olga es mosqueja visiblement, a la Carme li agafen les presses, paga i se'n va. L'Olga espera el Martí que arriba amb la seva mala cara habitual, amb les piles carregades per seguir fent "Luz de gas" a la bleda de la seva dona. Ella li retreu que no l'hagi trucat ni una vegada i en canvi sí que hagi parlat amb la Carme, i el Martí respon que no tenia ganes de parlar amb ella... Parlen de separació (ho diu l'Olga induïda pel marit) i ell es treu l'as de la màniga: li hauria agradat tenir un fill amb ella... però ara ja és massa tard. I, sense desfer les maletes, el Martí surt de casa.

Però a can Peris hi ha novetats: la Paquita ha fet el psicotècnic per fer de taxista, i com que el Peris se'n riu de la lògica de les dones, la Paquita el repta amb un problema molt divertit: suposem que som a una banda d'una muntanya, i a l'altra banda hi ha un refugi. Tenim tres interruptors a l'abast, però només un encén el llum der refugi, que no veiem perquè la muntanya ens el tapa. Podem tocar i retocar els interruptors tantes vegades com volguem, però hem d'averiguar quin d'ells és el que encen la bombeta i només podem anar un cop al refugi. El Peris es queda pensatiu i picat pel repte... igual que els espectadors, que esperem amb impaciència la solució.

La Remei, feta un terratrèmol de loquacitat, s'incorpora a la feina. Es troba amb la Mari i li diiu que no pateixi, que no li sap greu que vagi amb el Ramon perquè ja no estigui amb el Santi... tot dit de manera molt simpàtica però

amb una mica de retrets de fons que fan que la Mari se senti una mica tallada i atabalada davant el torrent de paraules de la Remei... Fins i tot la felicita per l'embaràs i pel futur casament i li etziba dos petons de Judes... El cas és que, quan el Ramon va a la perruqueria a buscar la Mari, es troba amb la seva ex novieta i, a través de l'escot de la noia que està ajupida fent dissabte, el noi té una visió retrospectiva dels dos fent-se petons darrera la parada de la Lola... i queda desconcertat. Sembla que aquest petit flaix li farà tornar la memòria a poc a poc, i és que, com diuen els castellans "tiran más dos tetas..." que els psicoanalistes en pes! Sigui com sigui, la Remei fa mans i mànigues per acostar-se a la Mari i anar d'amiga seva.

A la farmàcia, el repartidor duu les medecines i, quan el Jaume veu el que han receptat a la Carme, comprèn que la metgessa els ha ocultat informació, perquè les pastilles no són per l'anèmia, sinó per la insuficiència renal. Així li ho explica a la Roser.

Com que és festa, la Carme i la Montse han aprofitat per anar a veure la Vicenta, que està nerviosa perquè demà li faran per fi la cessària. Quan es troben, una vol sortir i l'altre esperar-se... però la Vicenta, que es veu que, malalta i tot té ganes de sarau, els diu que es quedin les dues, que li agrada tenir-les amb ella. Comencen una conversa civilitzada que dura uns dotze segons, i les dues dones es van encenent a propòsit de la criatura i de l'actitud del Jordi. Parlen del nen, de que tindran el nen i de com el cuidaran amb paraules agres l'una envers l'altre. Tindran el nen, van insistir... i la Vicenta, que volia sarau però potser no tant, les fa callar dient que "encara no és morta".

El Quim recorda a la Cinta que dijous tenen entrades pel Liceu, que fan l'Aida, però la dona diu que no té ganes de músiques, així que el Quim haurà de buscar un altre acompanyant.

A ca la Montse, el Narcís torna amb la seva roba neta i se'n va corrents cap a la seva habitació sense pràcticament saludar. La dona està preocupada i li comenta al Jordi qui, entre glopet i glopet de cervesa, li explica que han trucat els dels cosmètics negant-li la feina. La Montse sembla començar a preocupar-se...

La Roser i el Jaume arriben a ca la Carme amb les pastilles i ell li demana les anàlisis. La Carme li ensenya demanant-los que no diguin res, que està malalta però que no vol que ho sàpiga ningú... i menys la Núria. El Jaume, de moment diu que la Núria ho ha de saber, però la Roser, per tranquil·litzar la Carme, li promet que no li diran res...

Spock