Al cap de prop de quatre mesos de l'inici de les movilitzacions promogudes inicialment pel grup 'Gent del Barri', els esdeveniments han anat marcant un ritme de crispació i enfrontaments. I no precisament amb els okupants de les casernes, que també n'hi ha hagut de menors instigats per un grup reduït de veïns amb actituds intolerants.

A aquella primera convocatòria de concentració --que va convertir-se en una massiva manifestació de, ben bé, 3000 persones, en la que van participar veïns i comerciants i que va ser encapçalada o recolzada per la 'Gent del Barri', la 'Plataforma Veïnal', l' 'Associació de Comerciants Mossèn Clapés' i també, bo i que una mica en fora de joc, per l'Associació de Veïns, que ha reflexionat i ja és de Sant Andreu Tramuntana (Nord)-- van seguir tot de converses per a mirar de rebaixar asprós, apropar punts de vista i mirar d'anar tots a una. Tasca difícil.

La 'Plataforma Veïnal' va capitalitzar la resposta dels veïns i va voler imposar el séu punt de vista i la seva línia d'actuació. Aquesta línia que culpabilitzava els okupants de tot el que passava, sense matisos, i que preconitzava expulsions immediates i indiscriminades i enderrocaments "¡ya!", va ser contestada pels altres grups i, conversa rera conversa i incumpliment rera acord --es va tallar l'Avinguda (autopista) Meridiana, es van trencar actes com la Trobada de Tres Tombs de Catalunya o actes electorals-- va tenir els séus punts culminants en la signatura d'un acord de tots els grups del Barri de Tramuntana, revocat l'endemà mateix per la 'Plataforma' i, sobretot, en l'actitud de membres d'aquesta en l'Assemblea a l'església Sant Joan de Mata, que va ser vergonyant i a punt va estar d'acabar malament.

En aquesta Assemblea de Veïns segons ens ha arribat per diferents persones assistents, va haver-hi coaccions, amenaces i molta, molta intransigència, tal com explica (22/06/03) al Fòrum de Sant Andreu de Palomar el Sr. J. Soler :

"...Ja van començar a preparar la festa fora, uns es deien als altres, "estos se van a enterar", "se van a cagar los imbéciles de l'AV", etc..., després, una vegada dins, xiulets, megàfons, insults entre ells ("que os calleis coño", es cridaven), aplaudiments i xiulades sistemàtics sense saber ni que es deia, crits, etc (tot un show). Al fons de la sala deien; "habla más fuerte capullo" i li deian a una persona amb greus problemes físics (tot un escàndol). Al final, El Sr. Jaume pujat al damunt de les cadires, la Sra. Dolores amb el megàfon, sis o set persones davant la taula de presidència dient coses com "como me toque un puto negro te mato", o "te voy a cortar la coleta por ayudar a los moros".... en fi, i si no hi havia prou, doncs quan van sortir a fora, convidant a tothom a sortir mig a empentes, van acabar la seva juerga particular donant patades a la persiana de la Parroquia..."

Posteriorment coaccions a comerciants, crides al boïcot dels comerços que no segueixen les seves 'directrius', cassolades a les portes de les casernes... tot molt lamentable i insòlit al nostre Poble. No és pas així com els andreuencs hem aconseguit fites que semblaven impossibles, com ara el retorn de La Rambla o el respecte als nostres morts davant l'intent de potinejar-los per a fer un tanatori al recinte del nostre Cementiri.

Unió per altra banda de les Entitats Andreuenques --representades extranyament, això sí, pel director d'una empresa privada que no s'ha destacat mai pel séu amor a Sant Andreu de Palomar-- que vàren convocar una aturada total, amb repic de campanes de les parròquies, de deu minuts, per exigir una promta solució del conflicte amb una sortida digna pels okupants.

Magnific seguiment fins ara per part de Jordi Corachàn, d' 'El Periódico de Catalunya'. Gràcies Jordi.