Primer va ser la plaça Catalunya, després l'església del Pi, la plaça André Malraux i, finalment, les casernes de Sant Andreu. L'ocupació de les instal·lacions militars va passar ahir a engruixir la llista d'indrets de Barcelona que, per sempre més, quedaran lligats a la història de la difícil integració de l'anomenada nova immigració. A primera hora del matí, un espectacular desplegament policial i l'acció de les màquines excavadores va forçar la sortida de les 62 persones -45 de les quals immigrants extracomunitaris sense la documentació en regla- que hi havia a l'interior de les casernes. L'ocupació va començar fa més de dos anys i ahir, després que les màquines tinguessin el terreny lliure per actuar, els edificis van quedar gairebé del tot enrunats, inhabitables.

L'acte d'ahir es va començar a escriure el passat estiu quan un jujat de Barcelona va atendre la demanda del ministeri de Defensa -propietari dels locals- contra els ocupants i que, a la tardor, va ser resolta a favor de l'administració central. La fi de l'ocupació s'acostava i per això les més de sis-centes persones que han arribat a viure a les casernes van anar marxant -ja sigui motu proprioo per la intervenció de les administracions i la Creu Roja-, deixant el cens d'ocupants en un centenar, dels quals ahir al matí només n'hi havia 62. Una unitat de la Creu Roja farà guàrdia aquests dies a les casernes per oferir als immigrants que ahir no eren als edificis acollir-se al pla d'ajuda.

El dispositiu policial estava integrat per un centenar d'agents, entre membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana, que no van haver d'utilitzar la força en cap moment. Els policies van escortar una comissió judicial que va entrar als edificis per notificar l'ordre de desnonament. Un portaveu dels immigrants va denunciar que no els havien deixat recollir les seves pertinences, però l'Ajuntament va explicar que les coses eren en un magatzem on es podien anar a buscar.

Uns vint minuts després que comencés l'operatiu va arribar fins a les casernes un equip de la Creu Roja que va criticar el fet que ningú els hagués informat de l'inici del desallotjament. Els ocuapants de les cases estaven dividits en dos grups, immigrants extracomunitaris i ciutadans membres de la UE. La divisió en grups va provocar algun problema, com és el cas d'una parella formada per una dominicana i un espanyol que no volien separar-se. Un altre incident el va provocar un magribí que va tenir coneixement del desallotjament quan va sentir un fort cop i es va pensar que estaven enderrocant l'edifici on vivia.

Separats
Del grup de sense papers se'n va fer càrrec la Creu Roja, mentre que els espanyols i altres europeus van ser atesos pels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona. El govern central va advertir que els sense papers difícilment es podran regularitzar. Segons va informar la Creu Roja, és previst allotjar els immigrants en pensions durant uns quinze dies.

El desallotjament va ser valorat per la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, que va explicar que el pla d'acollida acordat per les administracions l'estiu passat "ha funcionat i seguirà funcionant". Des de l'estiu s'han atès unes 800 persones que vivien a les casernes. Des de la conselleria, es va informar ahir que per evitar nous casos com aquests s'impulsarà un pla d'acollida on quedi fixat quin és el paper que ha de fer cada administració. Barcelona, a diferència de Madrid, no disposa encara de cap alberg per immigrants sense papers, tot i els reiterats conflictes.