El conflicte de les casernes de Sant Andreu arriba al final. La jutge que estudia el desnonament per precari ja ha tancat la causa. D'aquí a uns quants dies, donarà a conèixer la seva sentència. La magistrada ha pres aquesta decisió després de finalitzar divendres el termini donat perquè totes les parts entreguessin els seus escrits de conclusions, cosa que van fer. El procediment seguia obert, tot i que el judici s'havia celebrat el dia 21 de juliol passat, perquè la mateixa jutge va admetre noves proves i aclariments al Ministeri de Defensa, propietari de les dues finques, i a l'Ajuntament de Barcelona.

En les seves conclusions definitives, Defensa insisteix que el recinte militar "no estava abandonat", com sostenen els 13 advocats defensors que representen els 400 ocupants ressenyats en la causa --avui només en queden uns 200--. Com a prova d'això, l'advocat de l'Estat cita els militars i les seves famílies que encara viuen als pavellons dels carrers del Palomar i Torras i Bages.

Per a aquestes persones, Defensa es mostra disposada a "respectar la relació dels ocupants segons els drets que la legislació en matèria de vivendes militars els atorga".

OCUPACIÓ SENSE PERMÍS
En canvi, insisteix a sol.licitar la recuperació de la propietat "indegudament ocupada per persones no autoritzades". Defensa reclama el desallotjament immediat dels seus antics aquarteraments, després de fracassar en els seus intents de fer fora els ocupants.

En canvi, el bufet que representa més immigrants demana que s'anul.li tot el procediment, a la vista dels documents aportats per Defensa. Segons la seva opinió, el conveni entregat revela que l'ajuntament és propietari d'una part del recinte i que no ha promogut cap desnonament per precari.

A més a més d'aquesta qüestió formal, els advocats dels immigrants fan una al.lusió a la "vulneració de drets fonamentals", com el dret de defensa. Insisteixen en el fet que la Constitució estableix el dret a la vivenda i que "per això no es poden condemnar unes persones per entrar a viure en una caserna abandonada".

Segons els advocats, Defensa ha comès "el típic abús de dret de propietat", perquè reclama uns drets als quals havia renunciat a l'abandonar les dues casernes el 1978.

L'advocat de l'Estat insisteix en el fet que als ocupants de les casernes "no se'ls va cedir cap propietat graciosament, sinó que van ocupar per la força unes instal.lacions que no els pertanyen".

EQUIPAMENTS, AL MÉS AVIAT POSSIBLE
Mentrestant, la jutge ha autoritzat l'enderrocament de les dependències no ocupades. Els treballs, efectuats per l'ajuntament, han rebaixat la tensió amb els veïns, que reclamen equipaments aviat.