A les casernes del passeig de Torras i Bages hi ha una calma que no està exempta de tensió. Les excavadores de l'Ajuntament de Barcelona deambulen pesadament sense saber què enderrocar. Més de la meitat de les instal.lacions s'han convertit en ruïnes, però a la resta encara hi viuen immigrants.

"Ens han aixecat fins i tot el terra del pati perquè no puguem ni jugar a futbol", sosté un immigrant centreamericà. L'asfalt s'amuntega en fileres de runa com si fossin barricades. Els 200 ocupants de les casernes --eren més de 500 abans de l'estiu-- denuncien ara "detencions i expulsions indiscriminades", així com "registres arbitraris de les habitacions". Hi ha una certa ràbia davant la possibilitat d'un "reallotjament digne", i, segons asseguren, ja comencen a tornar alguns dels acollits de la Creu Roja.

A fora, mentrestant, veïns i comerciants consideren "molt positiu" l'enderrocament del mur i de moltes de les naus, però encara no veuen el final d'un conflicte que fa dos anys que dura. Un comerciant del carrer del Palomar sosté: "Tothom espera amb ansietat la sentència. Ens fa por que arribi l'hivern i que el conflicte no s'hagi resolt".

Les obres d'aquest estiu han calmat fins i tot els veïns més impacients. Una veïna de la plaça de Mossèn Clapés mira de resumir la seva situació: "No tenim res contra els immigrants, però ja hem patit bastantes incomoditats. Ara demanem que se'ns faci l'ambulatori i el casal d'avis que se'ns ha promès".