"És una festa multiracial. Aquí hi viu gent de 30 nacionalitats", explica Enrique Mosquera, de l'ONG Papers per a Tots. El pati de la caserna de la mestrança de Sant Andreu, envoltat de matolls, va servir d'escenari per a un partit de futbol, prolegomen de la festa reivindicativa que van celebrar els 600 ocupants per demanar una solució al seu problema.

Mentre es disputava el matx esportiu, Eva García, de 27 anys, pelava les fruites que havia portat dels contenidors del mercat de Mataró. "Estic preparant una macedònia. La fruita està molt madura i per això la llencen, però pelada es pot menjar". Eva estudia un màster en Antropologia audiovisual a la Universitat de Barcelona i va arribar a les casernes per comprovar en persona com viu la gent sense papers. "M'hi he quedat a dormir unes quantes vegades perquè tinc un nòvio aquí", comenta.

La noia afirma que al barri la impressió general és que les casernes són un gueto. "Per mi és tot al contrari, és una ciutat que és el reflex del món. Viatges per tot arreu sense sortir de casa".

Mentre Eva col.labora a preparar el dinar que degustaran en la festa: amanida de verdures, amanida de pasta amb salsa rosa i macedònia de fruita, diversos joves okupes munten un escenari. "Hi haurà música disco i actuacions de jocs malabars", explica Daniel.

Víktor Kurixe, de 21 anys, fa tres mesos que dorm a les dependències militars. Víktor va néixer a Rússia i és lingüista i informàtic. "No em queda més remei que dormir aquí, ja que no tinc diners i no em donen feina perquè la meva documentació està en tràmit".

Bongos subsaharians
Els ocupants de la caserna es van agrupant al voltant d'un grup de subsaharians que toquen els bongos i ballen sense parar. La tarda va caient i, per un dia, els sense papers del recinte militar pensen que la felicitat no és incompatible amb la més crua realitat.