En primer joc, dir-vos que el desallotjament de les casernes militars
és cert que oficialment no el demanem, encara que ho desitgem,
perquè ja està demanat des del mes d'Octubre de 2002 en els Jutjats
de Madrid per part del Ministeri de Defensa i no es pot portar
a terme perquè el jutge encara no ha resolt orde de desallotjament.
Jo crec que demanar a les Administracions Públiques lo que ja
està demanat o exigir de les mateixes lo que les lleis no permeten
exigir, sincerament, no ens ajuda en res.
¿Llavors que no es pugui desallotjar significa que no es pot fer
res?. Dons no, tot el contrari, portem mesos demanant i denunciant
el desinterès de les Administracions Públiques que podrien haver
evitat o evitar ara molts problemes. Com?
1. Amb més presencia policia dins i fora de les casernes
militars. Especialment, estem preocupats pels comerços i la gent
gran que estant patint lo que ningú pot imaginar. Aquesta petició
la vam fer aquest passat 10 de Gener al Comissari de Policia i
Cap de la Guardia Urbana, els quals ens vam contestar que estava
actuant a la zona un intensiu dispositiu policial, encara que
no va atendre la nostra petició d'una patrulla a peu per les rodalies
de les casernes com ara carrer Palomar, Passeig Santa Coloma,
etc.
2. Amb més higiene i convivència dins dels quarters militars.
Muntanyes de brutícia, mal olor, defecacions en públic i conductes
bàrbares com incendis, borratxeres, etc. és una realitat habitual
que simplement no es pot tolerar. Si legalment hem de conviure
amb les casernes militars, almenys que això no sigui excusa per
permetre "una ciudad sin ley" sinó, pel contrari, una realitat
provisional i controlada per les Administracions Públiques. On
són els serveis socials, sanitaris, etc? On estan els plans de
treball comunitari per "dominar realitats marginals"?. Nosaltres
que ho venim intentant, innocents de nosaltres, des de fa mesos,
os puc assegurar que ha estat un rotund fracàs ja que no hem contat
amb la col·laboració de ningú: Ni del Departament de Benestar
Social, Ni del Serveis Socials Municipals, Ni de Creu Roja, Ni
de Cáritas, ni de ningú amb qui ens hem reunit o parlat (que no
són pocs).
3. Preveient les mesures a pendre a d'evitar que pernoctin
al barri desenes de desallotjats quan arribi l'orde judicial.
Os imagineu desenes de persones dormint pels nostres portals i/o
parades de metro?. Dons si no es construeixen els suficients albergs
i centres d'acollida la cosa va per qui (sinó mireu que passa
al centre de Barcelona). |
|
No obstant
ja que no hi han (aquesta és la veritat), dons be, que ens diguin
com pensen treure'ns del barri a tota aquesta gent?
Aquest 6 de Març ja per fi i després de moltes accions i denuncies
públiques als mitjans de comunicació, el Departament de Benestar
Social ens va informar que tenen un programa per ajudar al reallotjament
de famílies i persones amb dificultats (Amen).
4.
Demanant Control privat a les portes d'accés de les Casernes:
Ha quedat molt clar que si ajudes humanitàriament i sobretot
públicament a persones necessitades (que no pas als mandrosos,
col·locats, i delinqüents) vindran molts més, i entre ells,
possiblement bastants maleants de Barcelona. És per això que
penso és necessari una vigilància i control privat a les portes
de les casernes per evitar que no entri ningú més ja que si
no, això explotarà. Però clar, suposo que això es demanar massa
al Ministeri de Defensa que en el fons són els propietaris i
alguna cosa han de dir.
A
la vegada, dir-vos que, "esa puta asociación" no és correcte
dir-ho sinó el que teniu que dir és "esos putos cabrones que
nos han robado la asociación" ja que les casernes militars passaran,
la "gent del barri" i la plataforma veïnal passaran, però el
que no passaran seran els problemes al barri ni el divorci que
esteu aconseguint entre els veïns i la seva associació (que
no pas la nostra). Si no esteu d'acord amb les nostres postures
(una vegada informats degudament) és molt fàcil, sapigueu que
cada divendres de 22:00 a 01:00 hores ens reunim al Passeig
de Torras i Bages 101-103 Baixos (Local) amb una norma: un veí
un vot i ens dona igual si és de la junta o no, sempre ha estat
així. Lo demés, les crítiques sense alternatives, les amenaces
personals, els insults, "la silicona en las cerraduras", només
son ganes de fotre al barri ja que foteu a la seva associació
(que no la nostra).
A veure quants "autèntics veïns i gent del barri" veniu aquest
divendres i veure quantes propostes de solucions reals porteu?.
Una persona un vot.
Finalment, dir-vos que com persones adultes que som tots, entendreu
de seguida que la Solidaritat Veïnal i a l'Ajuda Humanitària
a les persones decents i treballadors dels quarters no és dolenta
però a la vegada quedi clar que mai hem ajudat als delinqüents,
col·locats i cabrons que també hi han i que no són pocs.
I si no sabeu diferenciar qui és qui dons millor calleu o pregunteu.
|
