Un cop més, com ja va ocórrer ara fa dos anys a la plaça de Catalunya, i com seguirà esdevenint si no es produeix un gir total en la forma d'abordar-ho, la incompetència i la manca de voluntat política de les tres administracions (central, autonòmica i local) per trobar solucions quan encara era un problema menor ha conduït a una situació molt complicada en què es barregen interessos i necessitats de diversos col·lectius, dels quals les persones en situació irregular són les més vulnerables, atès que poden ser expulsades.

Un cop més denunciem que la situació de les persones immigrades que hi ha a les casernes de Sant Andreu és la punta de l'iceberg de l'exclusió social a la qual, en distinta mesura, es veuen abocades per la política d'estrangeria del govern central, que ha provocat el creixement del nombre de persones en situació irregular, al voltant de 140.000 a Catalunya i de 600.000 a l'Estat espanyol.

Denunciem que aquesta política d'estrangeria, atès que impedeix qualsevol canal real i viable d'entrada legal i de regularització, és, en si mateixa, productora de situacions d'irregularitat perseguides intencionadament per afavorir l'explotació laboral de la població immigrada, tal com vam denunciar en el seu moment arran de la violència racista esdevinguda a El Ejido el febrer del 1999.

Denunciem que aquesta política comporta, com a instrument imprescindible, la manipulació de l'opinió pública, que ha vist deteriorada en molts aspectes la seva vida quotidiana com a conseqüència d'una política econòmica neoliberal que implica el desmantellament i la privatització progressiva de l'Estat de benestar.

En el cas de Sant Andreu, a més, la negligència de les administracions ha generat un greu perill de fractura social. Com en els anys 30 del segle XX, estem assistint a una operació de propaganda en què s'ha elegit un boc expiatori al qual es dóna la culpa de les inseguretats derivades de la política governamental, que vincula immigració amb delinqüència.

Denunciem que en aquesta línia s'estan assolint quotes de gravetat suprema, amb indiferència envers la vida humana (cada cop commouen menys les morts a l'Estret), i al mateix temps està en vies d'aprovació una legislació segregadora que suposarà l'apartheid jurídic total de la població immigrada i que s'acarnissa sobretot amb aquells que estan en situació irregular, que podrien veure's condemnats a una existència encara més clandestina i privats de l'accés a l'assistència sanitària i a l'educació dels seus fills. Aquesta legislació és incompatible amb la mateixa existència d'un Estat democràtic de dret, ja que suposa l'aplicació de normes penals diferents a la població immigrada extracomunitària, a qui tampoc s'aplicarà la mateixa legislació administrativa comuna que a la resta de la gent que viu en territori espanyol.

Davant de tot això SOS Racisme considera ineludible que les administracions públiques, cadascuna amb les seves competències, abordin la qüestió de les casernes, no amb pedaços que acabaran per reproduir-la en un altre lloc, sinó amb polítiques que permetin a curt termini l'autonomia de la població immigrada en situació irregular, amb plans reals d'acolliment i d'integració, deixant de banda la política de crear dispositius d'emergència. Per una altra banda, dur a terme una política d'inclusió social, amb independència de l'origen de les persones, ja que les casernes de Sant Andreu són un paradigma de l'exclusió en les seves diverses manifestacions.