Senyor:
Com ja deveu haver conegut a través de les informacions difoses per diferents mitjans de comunicació, alguns d’ells de la mateixa ciutat de Barcelona, l’Associació Metges del Món – Catalunya ha iniciat, ara fa prop de 3 mesos, una intervenció amb criteris d’emergència sobre els ciutadans i ciutadanes que habiten les antigues casernes de l’exèrcit espanyol a l’Avinguda de Torres i Bages, del districte de Sant Andreu de la ciutat. En el mateix moment en què Metges del Món va constatar l’existència de riscos per a la salut, i la manca d’atenció sociosanitària que patia la major part de la població estable de les casernes, va considerar que l’actuació a emprendre responia a les característiques d’altres situacions d’emergència en allò que anomenem “quart món”, i que, des de fa més d’una dècada, està esdevenint un denominador comú en països situats al “primer món”: l’exclusió social.

Deixant a banda les característiques de l’operatiu que Metges del Món ve desplegant durant aquestes darreres 12 setmanes –i restant a la vostra disposició per ampliar la informació i els extrems que poguéssiu voler conèixer sobre aquesta intervenció- ens adrecem a vós per a exposar el següent:

Metges del Món ha pogut constatar –i així ho exposem en l’informe que us adjuntem- que és generalitzada la manca de garanties per al compliment dels Drets Humans en la població de referència. No hi ha accés fàcil ni comú a la xarxa pública de salut. La majoria de persones que hi viuen només fan un àpat al dia. No hi havia –fins a la instal·lació duta a terme per Metges del Món- més que un punt d’aigua per al manteniment d’una mínima higiene corporal. No hi ha espais adequats per a la pernocta en condicions humanes. No es percep la presència de mediadors interculturals i hi ha, entre els ciutadans als quals ens referim, el convenciment que, fruit de l’absència d’actuació directa de les institucions públiques catalanes i espanyoles en defensa de l’aplicació dels tractats internacionals en Dret Humanitari, se’ls assetja, se’ls considera indesitjables i s’és a punt de detenir-los i expulsar-los de Catalunya i de la Unió Europea. No cal dir que cap administració no ha actuat per vetllar pels drets d’escolarització dels infants i joves que habiten a l’espai de les casernes.

Havent tingut coneixement de la no acceptació, per part del jutjat núm. 37 de Barcelona, del procediment de desallotjament per la via d’urgència, tal i com demanaren els advocats de l’Estat -i encara que s’hagués produït una circumstància diferent, i en la mesura que preveiem que la situació de penúria s’allargui, a l’espera d’alguna proposta d’allotjament i garantista en la protecció dels drets d’aquestes persones, aspecte que no ha de col·lisionar –ni ho fa- amb els drets de la resta de la ciutadania de Sant Andreu i de Barcelona, feta des de l’Ajuntament que presidiu, atenent les mostres de solidaritat que hem pogut detectar durant les darreres setmanes envers les persones que pateixen d’exclusió social, entenent que enguany, 2003, a un any vista del Fòrum 2004, a punt d’iniciar la 7a legislatura a Catalunya, després d’un mes d’iniciat el 7è mandat en democràcia a Barcelona, una situació com aquesta –i com altres que, més desapercebudament, formen malauradament part de la quotidianitat de Barcelona i de Catalunya- Metges del Món us fa una crida per a què articuleu aquelles mesures necessàries per a evitar, des d’ara mateix, els processos de degradació humana similars al descrit, us comprometeu a finalitzar amb èxit les gestions necessàries per a la plena regularització i inclusió d’aquestes persones a la ciutadania barcelonina i catalana, elevant, d’aquesta manera, al lloc que li pertoca, la bandera de la solidaritat, el compromís, la sensibilitat i la política.

Tot desitjant comptar amb vós, aprofito l’ocasió per a saludar-vos i restar a la vostra disposició.