Carrer Gran, 448
933 459 445
Sant Andreu de Palomar
(08030
Barcelona) |
|
Us
hem de dir adéu...
Sí, amics, "El
Borinot Ros", després de 28 anys obert al públic,
tanca definitivament les seves portes, el dia 20 del mes de febrer
de 2000.
I ho fem amb recança,
amb tristor, contra la nostra voluntat. Són molts anys de participació
en els afers del poble de Sant Andreu, són molts anys de convivència
i dedicació en pro de la cultura.
Però les coses i els temps
van canviant (com bé canta en Bob Dylan) i "El
Borinot Ros" ha quedat petit i antiquat davant la
gran oferta de les super-llibreries del centre de Barcelona. Aquí,
JA NO SOM NECCESSARIS!! Ens ha costat molt reconèixer aquesta
veritat i hem lluitat de valent per tal de tirar endavant, però...
la realitat s'imposa.
Estem satisfets d'haver contribuït
en el desenvolupament de la història de Sant Andreu. Un llegitim
orgull que compartim amb molts de vosaltres.
AMICS, us hem de dir adéu,
un adéu impregnat de nostàlgia i de sincer agraïment.
Sempre vostres, però sense
"El Borinot",
Joana
i Ramon
|
 |
COMIAT
DE SANT ANDREU
Doncs si, és el moment de dir-vos adéu, giragonses de la vida
ens han dut a considerar una fugida endavant vers la vida senzilla
d’una comunitat més petita i abastable, Cardedeu, localitat
tranquil•la i endreçada situada als vorals de la serralada del
Montseny, on hi resideix la meva filla Ginesta i el seu company
l’Albert, ella acaba d’infantar el xic més trempat i eixerit
que us pugueu imaginar, en Biel, de qui espero en sentireu a
parlar quan toqui. No cal dir que, tant la Joana com jo, continuem
afirmant allò que ens deia en Sisa “ Casa nostra és casa vostra
si es que hi ha cases d’algú”, el nostre petit món no té fronteres
que el limitin i allí, els espais són amplis i els nostres cors
com sempre, oberts a qui se’ns acosti amb germanor.
Han estat quasi quaranta anys, gairebé la meitat de les nostres
vides, que arribàrem procedents de la vila de Gràcia i del barri
de Ribera, carregats d’il·lusions i esperances, volíem fer feina
de barris, dèiem, eixelebrats i tanoques, i aquí..., naturalment,
aviat ens picaren el crostó i ens informaren per si no ho sabíem,
de que Sant Andreu era un POBLE que no vol morir, al que arrabassaren
l’honor i la llibertat per la força. Era i és, una bona causa
i com immigrants i apàtrides que arribàvem del no res, no dubtàrem
un moment, ens integràrem convençuts a la requesta de tant noble
ideal. Plantàrem les llavors i arrelàrem. Durant trenta anys
i fins a l’any 2000, regentàrem la llibreria “EL BORINOT ROS”
i prenguérem compromís, a “L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS” primer i al
“ATENEU LLIBERTARI DE SANT ANDREU” desprès. |
Col•laboràrem
des de la vocalia d’ensenyament, a les campanyes per aconseguir
l’Escola Pegaso i el Institut, la recuperació del cercavila
de la Festa Major..etc. Amb la llibreria i altres companys de
professió, fórem precursors de LA FIRA DEL LLIBRE CATALÀ al
carrer de l’Ajuntament i la plaça d’Orfila durant cinc anys.
A l’any 1975 i en vida del Sr. Francisco Franco, patírem un
atemptat polític, conjuntament amb la parròquia de la plaça
d’Orfila i l’Associació de veïns que igualment sofriren l’afronta
de la intolerància i l’odi, la peripècia ens serví per avaluar
la qualitat humana del poble, doncs vam gaudir de la desinteressada
solidaritat de veïns i companys, mai ho oblidarem i mai ho podrem
pagar! Tot té principi i final, a l’any 2000, ja jubilats i
finida la nostra tasca tancàrem la llibreria. Deixàvem enrere
un munt d’amics i complicitats que mantindrem per sempre més.
Aquí a Sant Andreu, nasqué la nostra filla Ginesta i aquí, la
varem educar i pujar en mor de llibertat i respecte als nostres
valors, ara com us dic, el cercle de la natura s’ha tancat,
ella ja és mare i nosaltres avis, trempats i eixerits, això
si!
Acabarem el mes i finirà també, un cicle de les nostres vides.
Que aquesta nota serveixi doncs per acomiadar-nos complidament
de tots, amics i coneguts sense deixar-me ningú.(naturalment
que a la propera Festa Major serem aquí)
Salut i força! Apa siau!
|
|
