A l'espai que avui ocupa l'Antic Terme Municipal de Sant Andreu de Palomar, hi va haver activitat humana des del Neolític.
Va ésser romanitzat, d'aquella època és la Venus Púdica (uns 200 anys a.C.) i posteriorment cristianitzat. La primera capella va estar dedicada a Santa Eulàlia, a Vilapicina, posteriorment, una altra a Sant Andreu. La documentació més antiga data de l'any 991. De l'any 996 tenim documents que ja anomenen Sant Andreu de Palomar.
El Terme Parroquial va ser assaltat i les capelles incendiades per Al-Mansor i els Almoràvits. Reconstruïdes però cada vegada.

L'activitat rural va esdevenir intensa: cànyem i vinyes principalment. Amb nombrosos massos i masies: Finestrelles, Romanet, Fornells, Canyelles, Selvià, Palomar, Morera, Esquerdo, Riera, Alegre, Cànoves, Verdaguer, Maimó, Sala, Dolcet, Rovira, Tria, Pere Valent, Oliver, Tolrà, Solà, Basté, Armera, Ros, Tissó, Borni, Garrigó, La Seca, Xandri, Guineueta, Dragó, Armengol, Capó, Cerdà, Càrcer, Dumenjó, Maguerola, Ranxero, Serret, Oller,
Vinyes, Nyau...
I, amb el Rec Comtal, molins fariners -com ara el Molí de Sant Andreu a la torre de Bell Lloc- i la Farga de Sant Andreu. Amb moliners, flequers, ferrers, boters, sequiers, carreters, corders, espardenyers...

L'industrialització, al segle XVIII, va canviar hàbits i l'aspecte del poble. El 'Vapor de Fil', la farinera, la fàbrica de gas, l''Hispano Suïssa'... I amb ella, l'increment de veïns i del comerç: la Plaça Mercadal, una de les places totalment porxades més grans del País, s'inaugurà el 1850.

La participació dels andreuencs a guerres i revoltes ha sigut constant i destacada: la Revolta dels Pagesos de Remença contra els 'Mals Usos'; contra el rei Joan II; contra el rei Felipe V; contra els francesos, amb Josep Manso; a les Guerres Carlines; enfrontats al general Prim, que va bombardejar Sant Andreu amb artilleria; a la Revolta de les Quintes, amb el Noi Baliarda; la Setmana Tràgica; contra la sublevació feixista del 1936... El fet més destacat, però, va ser la Revolta dels Segadors, amb la que es basa l'Himne de Catalunya, quan els segadors es varen reunir a Sant Andreu de Palomar i, amb el Crist de la Parròquia com estendard, van entrar a Barcelona i eliminar el 'Virrey de Cataluña'.

Actualment Sant Andreu de Palomar, annexionat a contracor el 20 d'abril de 1897, segueix mantenint -malgrat les agressions i potinades per part d'especuladors i la manca de sensibilitat del centralisme municipal barceloní- molt del seu aspecte i el seu tarannà de poble: moltes cases de planta, pis i eixida; relacions entre veïns i Entitats; tracte comercial agradós, preocupat de servir i 'quedar bé'; participació dels veïns en la seva dinamització, esdeveniments, festes i actes ...





Sant Andreu de Palomar
un bon lloc per a descobrir
i estimar